Cercador
Un dia al paradís
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
— Un dia al paradís —
El sol, badallant vermell de peresa, tragué el cap sobre l’horitzó, començant a contrastar la silueta de les muntanyes, que dibuixaven límits sobre rius, llacs, mars i oceans. Així, a poc a poc, despertà els grisos, els ocres, els verds i els blaus més ancestrals.
Ajudà a escampar les boirines i a escalfar l’aire que, en vents, bufaria les aspes dels molins.
El sol dugué la seva mirada a les ciutats, que començaven a llevar-se. Mirà per la finestra d’un hospital i veié com en Manel i en Pere rebien a maternitat la seva filla, la Mar. En la planta de dalt, la Irene plorava perquè li havien posat el vaccí contra el càncer. La mare l’abraçava i, tot rient, treia ferro a l’assumpte.
Al migdia, des de la cúspide de la volta celeste, l’astre brillà amb entusiasme sobre les plaques solars dels camps i les urbs. Observà els vaixells a fusió nuclear, que traçaven deixants blancs d’escuma impol·luta sobre aigües d’indi i d’atzur. Més enllà, a la platja, la Fàtima estrenava bikini i jugava riallera amb les seves amigues entre les ones marines i les ones dels seus cabells al vent.
El sol començà a baixar vers el llunyedar. A la seu de l’ONU, l’enllumenat especial ja estava preparat. Aquell any, Catalunya presidiria la celebració de 100 anys sense fams i guerres al món.
Continuà el seu descens. Ara els seus rajos xiuxiuejaven càlidament la Terra en colors carabasses i rojos. Tot just abans d’amagar-se sota els gratacels de la ciutat, acaronà els vells rostres de la Gala i en Lluc, que seien en un banc del parc de l’antic abocador. Donats de la mà, negre contra blanc, feliços, miraven els seus nets jugar entre els arbres.
Endormiscat, el sol se submergí en l’horitzó i cedí tota la seva llum a la lluna, que li feu el relleu i il·luminà en alb argent natura i ciutats, teixides en carrers de festa on se sentien la música i crits d’alegria que celebraven la vida, i carrers residencials on regnaven la tranquil·litat i el repòs.
L’endemà tornaria a ser un altre dia meravellós al paradís.
Signat:
Eloi Castellví Alonso
El sol, badallant vermell de peresa, tragué el cap sobre l’horitzó, començant a contrastar la silueta de les muntanyes, que dibuixaven límits sobre rius, llacs, mars i oceans. Així, a poc a poc, despertà els grisos, els ocres, els verds i els blaus més ancestrals.
Ajudà a escampar les boirines i a escalfar l’aire que, en vents, bufaria les aspes dels molins.
El sol dugué la seva mirada a les ciutats, que començaven a llevar-se. Mirà per la finestra d’un hospital i veié com en Manel i en Pere rebien a maternitat la seva filla, la Mar. En la planta de dalt, la Irene plorava perquè li havien posat el vaccí contra el càncer. La mare l’abraçava i, tot rient, treia ferro a l’assumpte.
Al migdia, des de la cúspide de la volta celeste, l’astre brillà amb entusiasme sobre les plaques solars dels camps i les urbs. Observà els vaixells a fusió nuclear, que traçaven deixants blancs d’escuma impol·luta sobre aigües d’indi i d’atzur. Més enllà, a la platja, la Fàtima estrenava bikini i jugava riallera amb les seves amigues entre les ones marines i les ones dels seus cabells al vent.
El sol començà a baixar vers el llunyedar. A la seu de l’ONU, l’enllumenat especial ja estava preparat. Aquell any, Catalunya presidiria la celebració de 100 anys sense fams i guerres al món.
Continuà el seu descens. Ara els seus rajos xiuxiuejaven càlidament la Terra en colors carabasses i rojos. Tot just abans d’amagar-se sota els gratacels de la ciutat, acaronà els vells rostres de la Gala i en Lluc, que seien en un banc del parc de l’antic abocador. Donats de la mà, negre contra blanc, feliços, miraven els seus nets jugar entre els arbres.
Endormiscat, el sol se submergí en l’horitzó i cedí tota la seva llum a la lluna, que li feu el relleu i il·luminà en alb argent natura i ciutats, teixides en carrers de festa on se sentien la música i crits d’alegria que celebraven la vida, i carrers residencials on regnaven la tranquil·litat i el repòs.
L’endemà tornaria a ser un altre dia meravellós al paradís.
Signat:
Eloi Castellví Alonso
Comentaris
-
Colors[Ofensiu]Atlantis | 20-12-2023
És molt bonic aquest relat. Primer perquè el sol, la llum, és el protagonisme. Narra tot el què veu a la ciutat i als pobles, tant el què passa en un hospital com a la platja...fins a la ONU. I després perquè arriba a anomenar Catalunya com el que presideix la Pau al món...Tan de bo!!! Això si que seria el paradís.
M'agrada molt com està escrit. Felicitats. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 19-12-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!