Tu

Un poema directe, dur i per això fresc, contundent, sembla que els vegis passejar i encara que llegissin el teu poema mai no veurien que el “tu” son “ells” perquè viuen enganyats i enganyant¡
una abraçada i fins aviat

Sergi, una reflexió dura i molt encertada, aquests dies que veiem molts xulos repartint no sé ben bé què. T'agraeixo molt el teu comentari sobre el balneari i em fas posar vermell. A continuar escrivint i llegint! Una abraçada.

aleix

i sense pa! Bo, el poema!
Era jo qui volia comentar-te al bloc, però sóc maldestre i no me n'he sortit. Gràcies per dir-me que estàs bé. I, manoi, quina traça!!

Paraules dures i punyents en un poema que és un crit de protesta i denúncia social.

Feia temps que no et trobava per aquí Sergi, bé ja també tinc “lapsus” i tardo en publicar perquè sovint em sento buida i ni per descriure aquests estat em ve la inspiració.
La vida fa el seu camí i de vegades costa trobar el temps per viure-la.

Que tinguis un bon estiu!
Una abraçada,
Núria

No sents la meva veu que s'uneix a la teva en aquest esclat de protesta ?
No perceps la meva mà aferrada a la teva per escriure mots de decepció ?


No escoltes el meu crit que també crida : Ja n'hi ha prou ?
Ets genial, benvolgut Sergi !
Una carinyosa abraçada.