Cercador
Truites d'ou o de riu?
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Truites d’ou o de riu?
-Considereu, per un moment, la qüestió: què tenen les truites que, si les somies, et prenen per tanoca? De quines truites ens hem de malfiar? De les d’ou o de les de riu? I si somiem caragols o sabates o portes... també som somiatruites? És a dir, hi ha perill que anem pel món imaginant situacions del tot inversemblants? I si és el cas, per què té connotacions negatives? És millor somiar drames que no pas les truites dels somiatruites?- argumentava des de la pissarra observant les atentes cares dels seus companys, que l’escoltaven bocabadats. El professor no se’n sabia avenir: “És possible que sigui en Pep aquell que disserta amb tanta eloqüència?” pensava mentre atenia als seus arguments dignes d’un orador experimentat. La Mar l’observava perduda en ideacions romàntiques, mentre ell, en Pep, des de la tarima, es col·locava bé les ulleres i li oferia una mirada de desaprovació a la noia a qui tant agradava, insinuant-li que no era manera de comportar-se a classe. Tornant a centrar-se en els seus arguments, prosseguia l’elaborat discurs:
-Companys, us convido que reflexioneu sobre el paper fonamental que tenen en les vostres vides les visions imaginades per vosaltres en referència a èxits que no heu assolit, però que preteneu que algun dia es facin realitat. Quina empenta tindríeu a continuar prodigant els vostres talents si no fos per tot allò que imagineu possible, per molt que sembli irracional i improbable? Endevino que el motor dels vostres èxits no és més que la idealització que en feu en imaginar-los.- Va concloure mentre sentia l’admiració dels companys que, desconcertats, assentien com abduïts pel seu encant.
De sobte, en Pep va tornar a la realitat mentre es deia: “nano, ja n’has tingut prou, d’imaginar que el profe estarà orgullós de tu, que la Mar et mirarà embadalida i que els companys, en comptes de fotre’s de tu, t’admiraran. Baixa de la figuera, que la "prese" sobre els somiadors l’has de fer ben parida per un cop a la teva vida”.
Pseudònim
Paula Argemí
-Considereu, per un moment, la qüestió: què tenen les truites que, si les somies, et prenen per tanoca? De quines truites ens hem de malfiar? De les d’ou o de les de riu? I si somiem caragols o sabates o portes... també som somiatruites? És a dir, hi ha perill que anem pel món imaginant situacions del tot inversemblants? I si és el cas, per què té connotacions negatives? És millor somiar drames que no pas les truites dels somiatruites?- argumentava des de la pissarra observant les atentes cares dels seus companys, que l’escoltaven bocabadats. El professor no se’n sabia avenir: “És possible que sigui en Pep aquell que disserta amb tanta eloqüència?” pensava mentre atenia als seus arguments dignes d’un orador experimentat. La Mar l’observava perduda en ideacions romàntiques, mentre ell, en Pep, des de la tarima, es col·locava bé les ulleres i li oferia una mirada de desaprovació a la noia a qui tant agradava, insinuant-li que no era manera de comportar-se a classe. Tornant a centrar-se en els seus arguments, prosseguia l’elaborat discurs:
-Companys, us convido que reflexioneu sobre el paper fonamental que tenen en les vostres vides les visions imaginades per vosaltres en referència a èxits que no heu assolit, però que preteneu que algun dia es facin realitat. Quina empenta tindríeu a continuar prodigant els vostres talents si no fos per tot allò que imagineu possible, per molt que sembli irracional i improbable? Endevino que el motor dels vostres èxits no és més que la idealització que en feu en imaginar-los.- Va concloure mentre sentia l’admiració dels companys que, desconcertats, assentien com abduïts pel seu encant.
De sobte, en Pep va tornar a la realitat mentre es deia: “nano, ja n’has tingut prou, d’imaginar que el profe estarà orgullós de tu, que la Mar et mirarà embadalida i que els companys, en comptes de fotre’s de tu, t’admiraran. Baixa de la figuera, que la "prese" sobre els somiadors l’has de fer ben parida per un cop a la teva vida”.
Pseudònim
Paula Argemí
Comentaris
-
Somiar[Ofensiu]Prou bé | 02-02-2022
No costa gens. Bon relat imaginatiu i bona escriptura així que...
Bona sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 01-02-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!