Cercador
Trista venjança
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
TRISTA VENJANÇA (Tema: Aniversari)
És normal que a certa edat es comenci a recordar més vivament als pares morts. Què deu passar a la química del cervell perquè es recordin només les coses bones? La mare deia... la mare ho feia així... cantava aquella de... sempre es posava les arracades de perles, quan...
L’Assumpta, malhumorada, hi pensa de vegades.
El consol que tenen altres, a ella no li funciona.
Si al menys recordés el pare... No va arribar a conèixer-lo i la mare no n’hi parlava mai.
Va ser dura la infància. D’això sí que se’n recorda! La por. Molta. De tot. Especialment de despertar-se al matí amb el llit moll.
El maleït cèrcol als llençols engegava els crits de la mare, que imposava un càstig darrere l’altre, reblats sovint amb bufetades.
Com tot ésser viu l’Assumpta ha seguit el periple establert per la vida. Va créixer, es va reproduir i ara espera en soledat arribar de nou al punt de partida.
Hi ha, però, al inconscient una llaga que supura i que el conscient, coixejant de mala manera degut a la senectut, mira de curar.
Cada any pel seu aniversari, l’Assumpta -si li preguntessin no podria precisar des de quan ho fa- va al cementiri vell on hi ha enterrada la seva mare, en una tomba a terra, just a l’entrada.
De cara a qui la vegi, quedarà com que, vella com és, encara recorda a la mare. I tant que ho fa! De manera malsana.
Com cada any, es lliure al goig salvatge d’eixarrancar-se damunt la làpida i deixar-hi anar una pixarada.
MOSTELA
És normal que a certa edat es comenci a recordar més vivament als pares morts. Què deu passar a la química del cervell perquè es recordin només les coses bones? La mare deia... la mare ho feia així... cantava aquella de... sempre es posava les arracades de perles, quan...
L’Assumpta, malhumorada, hi pensa de vegades.
El consol que tenen altres, a ella no li funciona.
Si al menys recordés el pare... No va arribar a conèixer-lo i la mare no n’hi parlava mai.
Va ser dura la infància. D’això sí que se’n recorda! La por. Molta. De tot. Especialment de despertar-se al matí amb el llit moll.
El maleït cèrcol als llençols engegava els crits de la mare, que imposava un càstig darrere l’altre, reblats sovint amb bufetades.
Com tot ésser viu l’Assumpta ha seguit el periple establert per la vida. Va créixer, es va reproduir i ara espera en soledat arribar de nou al punt de partida.
Hi ha, però, al inconscient una llaga que supura i que el conscient, coixejant de mala manera degut a la senectut, mira de curar.
Cada any pel seu aniversari, l’Assumpta -si li preguntessin no podria precisar des de quan ho fa- va al cementiri vell on hi ha enterrada la seva mare, en una tomba a terra, just a l’entrada.
De cara a qui la vegi, quedarà com que, vella com és, encara recorda a la mare. I tant que ho fa! De manera malsana.
Com cada any, es lliure al goig salvatge d’eixarrancar-se damunt la làpida i deixar-hi anar una pixarada.
MOSTELA
Comentaris
-
Venjança malsana[Ofensiu]MariaG | 14-05-2020
Jo diria que més que una trista venjança és una venjança malsana. Perquè si durant tots aquests anys encara guarda tan d'odi i rancúnia al seu cor envers la seva mare que fa anys que és morta, vol dir que ella no ha estat capaç d'oblidar el passat i viure el present, vol dir que no ha estat capaç de ser feliç, i per molt que es desahogui pixant-se a la seva tomba, la mare morta encara li guanya la partida.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!