Treure i Posar

Uns versets ben divertits que fan volar la imaginació amb el joc del guant. Amb mentalitat maliciosa, es poden llegir entre línies d'altres interpretacions més libidinoses, però això ja depèn de cadascú. Enhorabona pel relat!
PD: escric perquè em diverteix i, si ho comparteixo, és per si puc arrencar un somriure a algú. Els comentaris dels lectors, entre els quals m'enorgulleix de comptar-t'hi, són el meu premi, cap guardó de concurs pot igualar el que opineu sobre qualsevol dels meus relats, per això no participo a cap convocatòria. Moltes gràcies per llegir-me, seguiré fent-ho jo també. Una abraçada.

La Rita Hayworth, he vist, en mig dels prats. No conec el poema del marquès de Santillana per acabar d'entendre el joc, però segur que t'ho has passat molt bé escrivint aquest "Treure i posar".
Gràcies per comentar el meu relat, Atlantis.

Un joc genial de paraules amb guants pel mig, aquesta peça de vestir tan associat al desig, a la sensualitat, la seducció...
Molt ben jugat :)
Gràcies pel teu comentari al meu relat "Ganes de tu" m'alegro que t'hagi agradat. Una aby!

Amb això de treure el guà m'has fet pensar en Gilda i tot el rebombori que va causar. Un exercici riquíssim de finura, gràcia i humor. Sempre és un plaer llegir-te. Una abraçada!

Aleix

No sé qui parla d'ironia i humor. Una poesia que podria formar part d'una sarsuela.

Això de: "me'l va anar posant", ja m'ha divertit. Què directe és aquest poema, amb molta ironia.

Tot el conjunt és més i més fins, el Marqués de Santillana...
Bona picardia...

Saluts i cuida't.