Cercador
Tres trucs al picaporta
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la RàdioTres trucs al picaporta
Ningú els va veure sortir de ca les vídues, però tot el veïnat sabia que hi havien entrat.
Les tropes italianes havien arribat després d’haver fet una vuitantena de quilòmetres en pocs dies. S’havia fet fosc. Dos soldats anaven trucant porta per porta per si els deixaven passar la nit, estaven cansats. Ningú en volia saber res. Com gosaven? Però la Mercè va obrir, els va acollir, i es va encomanar a Déu. Ella també hi tenia dos fills a la guerra, de la mateixa edat, lluitaven al bàndol contrari. Els veïns no n’hi tenien cap.
Era una dona de complexió forta que no tenia por, tenia dolor. Vivia amb la seva filla, una jove de vint-i-vuit anys, també vídua i amb una filla de sis. La guerra s’aferrava a les vides dels obrers, pocs recursos i un ai al cor cada vegada que sonaven les sirenes per anar al refugi. La Mercè es quedava a casa. No podia imaginar-se protegida dels bombardejos mentre tenia els nois al front, però hi feia anar la filla amb la seva petita, tot i que allà no s’hi estava pas gaire bé, humitat, mirades tristes i gana.
Aquell vespre, en obrir-los la porta, va dubtar, sabia com li bategava el cor, posava tota la carn a l’olla en oferir sostre als enemics. La seva filla, trasbalsada, li va dir: “Què feu, mare?” Sense titubejar, mentre la seva neta es mirava els soldats rere les seves faldilles, li va contestar que algú potser també ho faria pels seus fills.
Ells no van dir res i van agrair el gest amb el cap.
Elles van passar la nit arraulides totes tres al mateix llit. Només va dormir la petita.
L’endemà, els soldats van marxar a trenc d’alba.
La Mercè es va aixecar de seguida per recollir els llençols i deixar-los en remull, llençols que mai més van acotxar. En va fer draps i amb ells només recollia la brutícia.
Pseudònim :
Xicra
Ningú els va veure sortir de ca les vídues, però tot el veïnat sabia que hi havien entrat.
Les tropes italianes havien arribat després d’haver fet una vuitantena de quilòmetres en pocs dies. S’havia fet fosc. Dos soldats anaven trucant porta per porta per si els deixaven passar la nit, estaven cansats. Ningú en volia saber res. Com gosaven? Però la Mercè va obrir, els va acollir, i es va encomanar a Déu. Ella també hi tenia dos fills a la guerra, de la mateixa edat, lluitaven al bàndol contrari. Els veïns no n’hi tenien cap.
Era una dona de complexió forta que no tenia por, tenia dolor. Vivia amb la seva filla, una jove de vint-i-vuit anys, també vídua i amb una filla de sis. La guerra s’aferrava a les vides dels obrers, pocs recursos i un ai al cor cada vegada que sonaven les sirenes per anar al refugi. La Mercè es quedava a casa. No podia imaginar-se protegida dels bombardejos mentre tenia els nois al front, però hi feia anar la filla amb la seva petita, tot i que allà no s’hi estava pas gaire bé, humitat, mirades tristes i gana.
Aquell vespre, en obrir-los la porta, va dubtar, sabia com li bategava el cor, posava tota la carn a l’olla en oferir sostre als enemics. La seva filla, trasbalsada, li va dir: “Què feu, mare?” Sense titubejar, mentre la seva neta es mirava els soldats rere les seves faldilles, li va contestar que algú potser també ho faria pels seus fills.
Ells no van dir res i van agrair el gest amb el cap.
Elles van passar la nit arraulides totes tres al mateix llit. Només va dormir la petita.
L’endemà, els soldats van marxar a trenc d’alba.
La Mercè es va aixecar de seguida per recollir els llençols i deixar-los en remull, llençols que mai més van acotxar. En va fer draps i amb ells només recollia la brutícia.
Pseudònim :
Xicra
Comentaris
-
La desraó de la guerra[Ofensiu]Prou bé | 13-02-2024
La contradicció de la protagonista. (qui no en té de contradiccions ?)
Dona aixoplug i rebutja els llençols.
M'ha agradat el que transmet i com ho has escrit.
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 07-02-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297698 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!