Traïcions

Un relat de: Naiade

Mossèn Ramon, no oblidaria mai més aquell primer diumenge d’abril a l’ermita del Remei quan tot just apuntava el dia. Acabava de casar el Carles i la Marina d’amagat. A hores d’ara, baixava el costerut caminoi que el duria al poble, on diria la missa de nou com cada diumenge. Els nuvis ja devien ser a l’avió direcció a un altre continent. Estava satisfet, convençut que la decisió que havia pres era l’encertada.

Ell ja estava acostumat a guardar secrets de confessió, de vegades impossibles de pair, però aquell ja passava de mida.

Tot plegat va començar feia vint-i-dos anys amb la confessió d’en Lluc, el pare de la Marina. Havia enganyat la seva dona amb la Lluïsa que acabava de morir de part en donar a llum el seu fill, en Carles.

En Lluc va dir-li a Mossèn Ramon que la Rosa, la seva dona, no ho podia saber, ni tampoc el marit de la Lluïsa que es pensava que el nen era seu.

Temps més tard, la Rosa, embarassada de pocs mesos va anar a confessar-se... el fill que esperava no era d’en Lluc. Va tenir una nena, la Marina, que va alleugerir les culpes del matrimoni i van ser feliços, fins que la noia els va aparèixer un dia amb en Carles. El destí hi havia jugat i la parella estava ben enamorada.

En Lluc es va tornar com boig, no ho podia permetre, i les visites a la parròquia cada cop eren més freqüents. La Rosa no entenia el que li havia agafat al seu marit i també anava a desfogar-se amb el pobre capellà.

Mossèn Ramon veient que els nois patien i no es volien deixar, després de donar-hi voltes els va suggerir el següent:

- Nois, jo ja us casaré, però amb una condició: heu de marxar ben lluny i no tornar mai més. Escriviu una carta als vostres pares i quan tot s’hagi acabat jo els la donaré.

Quan en Lluc va saber-ho va tenir un cobriment i ple d’angoixa va confessar a la Rosa que els nois eren germans. No us podeu imaginar el tip de riure i de plorar alhora que la Rosa es va fer.

Finalment tot aclarit van resignar-se plegats.

Comentaris

  • Quin argument![Ofensiu]
    nuriagau | 02-05-2011

    Després em preguntaran per què no miro la tele. I jo els asseguraré que a relats hi ha històries molt més interessants que els culebrots de la tele!
    Una bona història de confessions, d’infidelitats i d’amors.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

  • Caray[Ofensiu]
    jos monts | 23-02-2011 | Valoració: 10

    Un bon relat Montserrat aquesta història pot haver pesat en la realitat.
    Pobre mossèn Ramon amb el seu secret de confessió, s’ha quedat vent esparverat.
    Molt bo! m`ha agradat.
    i et segueixo lleguin...
    Salutacions...
    Josep

  • Bravo![Ofensiu]
    joanalvol | 18-02-2011 | Valoració: 10

    Brillant relat Ben trenat i arrodonit! Sembla basat en la llei de causa i efecte. Tota causa té el seu efecte que esdevé causa novament... Un embolic desfà una mentida... s'embolica de nou... fins que a la fi tot es resolt.
    Una abraçada, amiga
    Joanalvol

  • Embolica que fa fort![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-02-2011

    Quina moguda de personatges! Pobre mossèn Ramon, me l'imagino ben atabalat. Un relat que m'ha fet somriure i que espero sigui sel·leccionat perquè els oients gaudeixin d'aquestes "Traïcions" excepcionals.
    Una abraçada ben forta, Montse.

    Mercè

  • Secrets...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-02-2011 | Valoració: 10

    Secrets de confessió. Pel que veig hem donat voltes al mateix problema. Hem enfocat el relat de distinta manera, amb resultats podríem dir iguals però això sí... amb solucions diferents i alhora, també, podrien haver estat compartides. Aquests Mossens... Ramon i Fidel...!
    Una abraçada Montserrat [és que feia temps que no ens fèiem cap!]
    —Joan—

  • josep fornells | 09-02-2011 | Valoració: 10

    Collons! Quin mega-embolic en un micro-relat!
    M'ha fet riure molt. Fins aviat.

  • Assortiment de secrets[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-02-2011 | Valoració: 10

    Quin assortiment de secrets que has encabit en aquest breu relat!

    Llegint-ho, s’ha de reconèixer que el mossèn és un home de recursos, ja que aconsegueix acomplir el desig dels joves sense haver de descobrir els adults que van cometre els pecats que, cadascú al seu torn, li van confessar.

    Amb la boca tancada en el sentit figurat, troba la manera de resoldre el problema... o una part d’ell, és clar, perquè allò de “Finalment tot aclarit...” és molt sencill d’escriure però no tan fàcil d’aconseguir.
    Al mateix temps, la frase “van resignar-se plegats” obre camí a un llarg periode de temps en què els personatges del Lluc i la Rosa van empassant-se la veritat que s’acaba de descobrir...

    Mentre me’ls imagino i somric, t’envio una abraçada de les bones,
    Unaquimera

  • infidels[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-02-2011

    això sembla un guió de la sèrie que fan per la tele! aquí ningú és gaire seriós.
    Un bon relat Montse i amb un final de riure, que ja s'agraeix de tant en tant.

    Ferran

  • Comfessió bèstia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-02-2011 | Valoració: 10

    Un gran, gran relat! Molt bé! Me l'he sentit molt proper, personatges molt creïbles, molt reals encara que el capellà ha deixat anar un secret de comfessió. Pecata minuta. A la literatura tot li és permès. I tu ho has fet amb maestria , senzillesa i rapidesa de lectura. Un bon relat per una bona tarda, què més es pot demanar? Una abraçada.
    Aleix

  • I colorín, colorado...[Ofensiu]
    Frèdia | 04-02-2011

    M'ho he passat d'allò més bé amb aquesta història plena de secrets inconfessables. És el que comporta ser capellà, que té la informació de primeríssima mà i no pot dir ni piu. Però en aquest cas mossèn Ramon ha estat molt hàbil. Bon relat i molt ben escrit i amb un final feliç, d'aquells dels contes que tan agraden.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

238 Relats

1662 Comentaris

235586 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com