Tota

Estàvem arribant a casa gairebé a les nou del vespre, després d’anar a buscar a l’Oriol a música amb ganes de sopar i ficar-nos aviat al llit. El seu pare l’havia acompanyat abans i mentre ell feia classe jo  estava a un curs de formació. A la porta de casa ens vam trobar una veïna del barri que ens preguntava si era nostra una motxilla de l’escola amb tots els llibres de l’Oriol.  Jo el vaig renyar perquè em creia que se l’havia deixat al carrer i mentre ell m’assegurava que no, vaig començar a témer que ens havien entrat a robar. Efectivament, quan vam obrir la porta vam trobar tots de papers i llibres per terra i tota la casa regirada. Havien agafat la motxilla de l'Oriol per emportar-se les coses robades.

El primer que vaig mirar era a la sala: hi havia el televisor i també la targeta de la Caixa que teníem guardada en un calaix. Perquè era l’únic que creia que tenia algun valor. Després vaig obrir l’armari per si s’havien emportat una jaqueta de pell que havia heretat de la mare. I també hi era. L’Oriol anava buscant per la casa i ve i em diu: la càmera de vídeo del pare!! Se l’acabava de comprar feia dues setmanes. Vaig entrar a la meva habitació: em vaig trobar totes les meves arracades, collarets i penjolls (de quincalla) escampats damunt la còmoda, però hi faltava un braçalet i unes arracades d’or que m’havien regalat pels meus quaranta anys. Però el pitjor va ser quan l’Oriol va venir plorant dient: la meva guardiola!!! Era de fang i l’havien trencat. Se n’havien endut tots els diners que estalviava per comprar-se una bicicleta. Malparits!!

Ens van robar tota la nostra fortuna.