Tota

Un relat de: Atlantis

Estàvem arribant a casa gairebé a les nou del vespre, després d’anar a buscar a l’Oriol a música amb ganes de sopar i ficar-nos aviat al llit. El seu pare l’havia acompanyat abans i mentre ell feia classe jo  estava a un curs de formació. A la porta de casa ens vam trobar una veïna del barri que ens preguntava si era nostra una motxilla de l’escola amb tots els llibres de l’Oriol.  Jo el vaig renyar perquè em creia que se l’havia deixat al carrer i mentre ell m’assegurava que no, vaig començar a témer que ens havien entrat a robar. Efectivament, quan vam obrir la porta vam trobar tots de papers i llibres per terra i tota la casa regirada. Havien agafat la motxilla de l'Oriol per emportar-se les coses robades.

El primer que vaig mirar era a la sala: hi havia el televisor i també la targeta de la Caixa que teníem guardada en un calaix. Perquè era l’únic que creia que tenia algun valor. Després vaig obrir l’armari per si s’havien emportat una jaqueta de pell que havia heretat de la mare. I també hi era. L’Oriol anava buscant per la casa i ve i em diu: la càmera de vídeo del pare!! Se l’acabava de comprar feia dues setmanes. Vaig entrar a la meva habitació: em vaig trobar totes les meves arracades, collarets i penjolls (de quincalla) escampats damunt la còmoda, però hi faltava un braçalet i unes arracades d’or que m’havien regalat pels meus quaranta anys. Però el pitjor va ser quan l’Oriol va venir plorant dient: la meva guardiola!!! Era de fang i l’havien trencat. Se n’havien endut tots els diners que estalviava per comprar-se una bicicleta. Malparits!!

Ens van robar tota la nostra fortuna.

Comentaris

  • No estava prou amagada...[Ofensiu]
    Cesca | 19-03-2023

    La Fortuna, en qualsevol de les seves formes, és present a totes les cases, a vegades està molt amagada i és difícil de trobar, d'altres, per molt camuflada que estigui, ens la poden prendre (com al teu protagonista). El destí de les "fortunes" pot ser imprevisible!
    Bon relat.
    Sort!
    (Moltes gràcies pel teu comentari)

  • la guardiola[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-03-2023

    Res de targetes de crèdit, diners comptants i sonants, volien aquells lladregots.
    Fins al proper relat, Atlantis.

  • QUOTIDIÀ[Ofensiu]

    Atlantis,

    D'un fet (real o inventat, tant li fa) ben quotidià, malauradament, en treus un real ben lligat i agradable de llegir.

    Bona feina!

    Fidel Gangonells

    PD
    Agraïments pels teus habituals comentaris en els meus poemes.

  • Robatori...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-03-2023

    dolorós que per desgràcia passa massa sovint. L'insult és el mínim que se'ls hi pot dedicar.

    Bon relat Atlantis

    Salutacions i sort.

    Rosa.

  • Fets luctuosos[Ofensiu]
    llpages | 12-03-2023

    Qualsevol relat es queda curt quan ha de reflectir un dolor punyent, i els fets biogràfics que descrius són dels que no s'obliden mai. Jo també ho he patit i qualificar als lladres de "malparits!" es queda curt. Suposo que posar-ho per escrit ajuda a alleugerir el dol. Una abraçada.

  • La guardiola[Ofensiu]
    Prou bé | 12-03-2023

    A casa també ens va passar amb les guardioles dels nens i... Fa mal!
    Ben explicat un fet ben real!

    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

166 Relats

1434 Comentaris

106508 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com