tot allò nostre

Un relat de: quetzcoatl

Amb la galta amotllada a la teva espatlla calenta i suau -el cos encara adormit, els cabells esbullats-, t'espio.

T'oloro a les meves mans.
Escolto el respirar tranquil.
Et tasto entre els solcs de la pell.
Et sento sobre el meu cos (contra el teu cos).
T'espio.

*

Arrelo en tu com la planta enfiladissa que amb els dits tanteja els camins de la tendresa; i et xiuxiuejo entre els nusos dels nostres cossos tot allò que mai et sé dir. I somrius, a vegades, mentre dorms; i m'espanto. Però amago la cara al teu coll calent fins que la dolçor del teu perfum m'abraça.

*

A vegades em giro d'esquena per evitar la temptació de tocar-te.
Ho acabes fent tu, quan et despertes, i el silenci de la paret m'arrenca somriures.
Acaricia'm així per sempre.
I segueix callant, la paret, quan m'agafes fermament per la cintura i m'envesteixes.
Amb aquell foc.

I estallo en crits
i la pell es contrau
i els ulls s'esglaien;
I es dilaten els pulmons
amb gust de desig.

*

Estallo jo, estalles tu. I estalla el dia, rere el vidre, que amb rialles fa artificis de llums sobre la paret que ens sotjava.

Lassats, suats, ens besem en aquest extenuant bondia.

I aquella darrera mirada, diàfana, embolcallada de silenci, és l'epíleg de tot allò nostre que ens diem sense articular paraula.

Comentaris

  • Tot allò [Ofensiu]
    brideshead | 23-08-2005

    que no es pot definir amb paraules, sinó amb bells silencis, amb somriures amagats, amb sentiments indescriptibles.... perquè són massa grans per a les nostres paraules. Però no sé com, tu has sabut posar les millors paraules a aquell moment intens, màgic, de dos cors enamorats que no cal que es diguin "bon dia".... perquè les seves olors, les seves escalfors, els seus tactes, els seus silencis embriagats d'amor, el diuen per ells.

    Magnífic, quetzcoatl, aquest relat té una bellesa que no puc mesurar amb paraules, només puc sentir-la al llegir-lo i imaginar-me l'exquisida tendresa amb que has embolcallat un sentiment tan immens com és l'amor.

    Felicitats, encara recordo quan et vaig descobrir amb "deixaré un grapat de fulles seques...." i estic contenta de no haver-me equivocat... val la pena seguir-te el rastre aquest poètic, meravellós, que com un do, surt de la teva mà cada cop que escrius.

    Petonets.

  • deliciosament sensual.[Ofensiu]
    blaumar | 17-08-2005

    I a l'hora suficientment cru per ser real, preciós.

  • íntim...[Ofensiu]
    Mon Pons | 16-08-2005

    Saps molt bé descriure el sentiment i dir les paraules que el defineixen. És un escrit íntim i entranyable, amb una explosió de sentiments que fan que els silencis parlin.

    Felicitats i un petonàs!

  • tornant de vacances i ...[Ofensiu]
    Gica Casamare | 12-08-2005 | Valoració: 10

    Torno de vacances i ooooooh! bon dia! bon dia!
    Em sembla que estàs tocada per fora, però sobretot per dins... quan un observa la paret i escolta el seu silencia per sentir la companyia de qui et somriu entre somnis i t'aixopluga en la seva escalfor, és que t'han tocat... i enfonsat! ;)
    Ben retrobada!
    PS: en quan a la teva demanda d'humor... farem el què podrem... i el que ens deixin!

  • Doncs ves per on[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 11-08-2005 | Valoració: 10

    el teu despertar a mí m'acomiada el dia.

    Com sempre, suggerent i tendre, fas venir records. Les teves paraules cada vegada son més com les magdalenes d'en Proust:

    olors i sabors que desperten vells records adormits en la memoria.

    Bona nit, quetzcoatl, que tinguis un bell despertà.

  • una vegada més[Ofensiu]
    fill de les ombres | 10-08-2005 | Valoració: 10

    les paraules adients per tot allò que els demés sols arribem a sentir sense saber com expressar.

    és un goig llegir-te doncs els teus mots em retornen als sentits els plaers que descrius.
    gràcies!

  • uaaaaaaaaaaaassssh[Ofensiu]
    instants | 10-08-2005 | Valoració: 10

    espectacular, qui ho pogués viure!!!

  • Que tendre...[Ofensiu]
    Zeamays | 10-08-2005

    Hola quetzcoatl...ostres, que tendre, que bonic sentir tot això cada matí, felicitats, pel poema i per la vivència!

    Zeamays

  • sense paraules...[Ofensiu]
    ROSASP | 10-08-2005

    El llenguatge de la complicitat de tants sentiments i sensacions embolcallant el vostre espai compartit.
    Instants amb olor de vida, on es fonen en un preciós collage tots els sentits.
    Tot allò que en molts moments no necessita paraules per fer-se entendre. Quin despertar més bonic...

    Ja tornes a estar tan lluny i tan prop a la vegada, ets com el primer estel de la nit.
    Una abraçada molt gran, que ja ha après a creuar el mar!

  • Gràcies per trencar el silenci.[Ofensiu]
    brumari | 10-08-2005 | Valoració: 10

    Un silenci compartit amb ell, intens, eloqüent.

    Però més enllà de tot allò vostre que us dieu sense articular paraula, la poetessa ha de parlar. Afortunadament per a tots nosaltres, ha de parlar.

    Molts petons.

  • Sentiments i prosa poètica[Ofensiu]
    Jofre | 10-08-2005 | Valoració: 10


    Com comenta Salz. un dels aspectes que domines més, és el d'imprimir una cadència, un ritme correcte als teus escrits.

    Això ho has d'aprofitar per seguir vivint intensament com fins ara.

    Realment, és molt agosarat fer un interpretació que s'avingui plenament amb tantes paraules, gestos, olors i silencis tan explícits.

    T'agrada jugar amb el desig i amb la paradoxa; i ho fas amb elegància i bellesa.

    Un epíleg prometedor. Les paraules calen i tu ho saps perfectament. A la paret no els regalis res més i abraça ben fort aquest paisatge.

    Segueix escrivint, que fins i tot el silenci t'estima.

    Salutacions!

    :-)

  • Sí que és cert[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 10-08-2005 | Valoració: 9

    que en es poden dir tantes coses sense dir ni mitja paraula!!

    Quin bon despertar. M'ha semblat un relat tendre, real, i amorós. Com sempre, les teves paraules es deixen caure una a una, lentament, per anar acdelerant el ritme del poema fins el final.

    Quina gran conversa en el petó final!!

    Barrets, barrets, barrets!!! No t'hi cabran a l'armari!!

    Salz.

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

157476 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com