Tornada

Em sento incapaç d'imaginar què sent realment una au voladora quan planeja, però el teu poema descriu perfectament les sensacions que recordo haver experimentat quan he somiat que volava.

Volar és un somni recurrent per a la majoria, com si hi hagués un Dèdal amagat en els nostres subconscients.

Ja el primer vers m'ha transportat a somnis de gaudi i llibertat! Gràcies!
Amb total cordialitat!

Quan ets aquí, és el que fas, i l'oreig dels teus membres ens alimenta l'alè.

Volar es mirar a munt i somiar sense escatimar l'imaginació ni cap desig .
Un bell poema Atlantis
Una abraçada
Rosa.

amb els ulls clucs. El cervell se t'omple d'imatges incompatibles amb els que pateixen vertigen. També m'ha evocat un somni, un somiar lleuger com una ploma. En qualsevol d'ambdós casos, m'ha fet passar una bona estona, i el rellegeixo per copsar noves sensacions. Enhorabona, Atlàntis!

Magnífic poema, grans imatges i més grans encara seran des de dalt, amb una panoràmica cent per cent oberta. Mirant enlaire, tots hem tingut, crec, el desig de volar. Mirem els ocells, escoltem-los i gaudim de la natura! Una abraçada ben natural.

Aleix