TOP SECRET

El matí humit i fred enclaustrava els habitants de Xst als seus respectius habitatges. Només uns quants desaprensius abandonaven les seves llars en aquell difícil i gris mes de novembre, que era tan fúnebre que començava amb el dia dels morts i acabava amb un divendres negre, dedicat a les compres per transformar els números vermells en negres, cosa del consumisme.
I entre els desaprensius caminava ràpidament en Silè per desafiar el gèlid aire que li venia a la seva encarcarada cara. S’havia desat l’últim secret a la butxaca. I és que en aquella desemparada ciutat, tothom tenia secrets per amagar. La gent els entatxonava on podia. Hi havia gent que els escrivia a l’agenda del mòbil, d’altres els tenien tancats a pany i forrellat dintre de caixes fortes... El cap sempre el tenien ocupat pensant on amagarien els seus secrets i les preocupacions i estressos s’originaven perquè ningú els descobrís.
Quan va arribar al despatx en Silè es va treure l’abric, el va penjar i es va descuidar l’últim secret a la butxaca. No va poder plegar a l’hora habitual perquè no li quadraven els comptes, que eren tan espessos com el temps i la desconfiança dels xstens, els habitants de Xst.
En sortir del treball va començar a baixar les escales més de pressa del que les havia pujades i en una revolada se li va enganxar l’abric a la barana de l’escala sense adonar-se de la caiguda del seu últim secret.
Al matí següent, quan la portera va trobar aquell bocí de paper on es podia llegir perfectament TOP SECRET, les mans li van anar més de pressa que el cap i el va ben llegir. Amb la mirada estorada per haver llegit el primer secret des que havia nascut, va córrer cap a la seva veïna i quan anava a detallar-li el secret, va quedar morta a l’instant.
En córrer la notícia del que havia passat els ciutadans van decidir en referèndum destruir tots els secrets que havien anat recol•lectant i així doncs, van quedar deslliurats del pes del secretisme i van esdevenir més transparents que l’aigua neta.