NYAM-NYAM

Quan obro la nevera i veig els teus ulls, els meus s’il·luminen. Resto absort. Encara ara et veig amb la mirada clavada a la meva demanant que tingués compassió. Però jo no podia refrenar els meus instints: aquests ulls tan bonics els volia a la primera prestatgeria de la meva nevera per observar-los abans de fer el festí. Les meves postres: els teus ulls. Quina passió poder-los assaborir tot mossegant el globus ocular i fent-lo esclatar dins de la meva boca! I a la prestatgeria següent: els teus òrgans interns, els que et van proporcionar la vida fins que et vas trobar a aquest caníbal que et desitja tant, que fa una festa de cada mil·límetre del teu cos, del qual en prepara un platet cada dia per poder allargar el banquet en el temps. He començat per les extremitats inferiors: els peus de princesa, palpats mil vegades abans de ser cruspits. I endavant! No em vull deixar ni un bri del teu cos per degustar. Em van parir caníbal i m’he trobat el millor plat, que ets tu.
He de preparar, però, el següent assassinat perquè no puc deixar de menjar carn humana. Aquest plaer no el podré aturar mai i he de mirar d’aconseguir la provisió d’una forma neta i acurada, com he fet amb tu. Sense testimonis i sense empremtes dactilars.
Renoi, quina timbrada tan intensa! No pot ser la policia, que encara no s’ha adonat de la teva absència. No podia ser altra: la cartera. No hi ha ningú a l’escala, que és tan obsoleta que no s’hi controlen les entrades i sortides. Estic salvat. La faig passar al rebedor. Tanco la porta i no s’adona que ara quan acabi de firmar el resguard de la carta certificada, se li acabarà la feina, l’estrès i la vida. Aquest moment també el gaudeixo: l’engany abans del final. Tindré menjar per uns quants dies més. I l’esquarteraré com a tu, amor meu, que m’estàs esperant dins de la nevera.