LA GAUCHE QUI RIT

Un relat de: berguedana
Anava a pas lleuger en contrast del meu cap que s’havia quedat aturat en alguna de les sinuoses línies del paviment que anava deixant enrere com si tragués fum del tub d’escapament enmig de la multitud que deambulava per les Rambles. La Maria ja m’estava esperant per l’entrevista davant de la porta de l’Aixelà. Em va aixecar la mà i jo vaig esforçar-me per esbossar un somriure perquè el meu cap estava posseït per la ressaca d’aquell últim whisky, que havia assaborit tan lentament la nit anterior al Bocaccio. Potser l’havia ingerit per no afrontar que escriure reportatges no m’acabava de fer el pes. A on hi hagi una novel·la... Però ara ja estava fet. Vam entrar a l’exposició.
- Ja veuràs. No hi falta ningú- em va dir com a benvinguda la Maria.
- Ningú? No m’ho puc creure! T’hi han cabut tots?
- Home, a qui li faria un lleig jo?
Hi érem tots. Setanta retrats de diversa índole que em van fer posar el cap a lloc. Havia d’escriure una bona crònica. No li podia fallar a la meva estimada fotògrafa, encara que hauria preferit estar a la pell de l’Agnès per poder deixar constància del que és una dona bella, amb categoria, amb distinció. La nostra família no tenia la bellesa però vaig trobar encantadora la foto de perfil del meu germà que s’havia encastat un bombí, tot somrient i semblava que preguntés: “D’esquerres, jo?” i per contrastar amb la resta de la família que vam decidir retratar-nos a l’hospital després de l’operació de la meva neboda. Que original!
Vaig començar a prendre notes amb tota la tendresa i admiració. Els retrats eren perfectes, desprenien professionalitat i passió. La Maria ens havia immortalitzat. Li havíem d’estar eternament agraïts. Ens havia fet protagonistes d’aquella época.
Al matí següent sortia el meu reportatge com el pa acabat de desenfornar al costat d’una notícia el titular de la qual era: QUEDA CLAUSURADA LA EXPOSICIÓN LA GAUCHE QUI RIT.
La policia franquista la va tancar per la por que els va provocar la paraula gauche.
No puc parar de riure.

Comentaris

  • Analfabetisme[Ofensiu]
    Prou bé | 05-04-2022

    Això sí que fa por en els que tenen algun poder! Bé, el relat. M'ha agradat molt! Ben escrit i ben descrits una època. M'ha dut records d'aquella "gauche" que vivia amb intensitat, sabotejant la beguda com la protagonista.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de berguedana

berguedana

72 Relats

136 Comentaris

42854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.
M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.