BERGA-BARCELONA-BARRANQUILLA

Aquí em sento lliure. Potser sí que podria treure més sovint la pols dels llibres, però ja m’he acostumat a aquesta olor. Només trobo a faltar la fresqueta de la Font del Guiu, que, fins i tot a l’estiu t’apaivaga l’escalfor. Quan em ve Berga i els seus voltants a la memòria és que tinc la samarreta enganxada a la pell i no puc anar vestit com m’agrada, perquè aquí a Barranquilla la calor no t’abandona. Hi ha una escalfor que ho inunda tot. Quan arriba un client, ja tinc ganes d’entaular conversa. Sé que sabrà apreciar els meus punts de vista. Sé que entendrà que si som oberts, ens entendrem millor. Sé que em sabrà explicar els seus gustos literaris. I que quan abandoni la llibreria em dedicarà un somriure entre infantil i intel·ligent per la satisfacció d’emportar-se aquell llibre, objecte de desig i luxe.
Pot ser que algun company barceloní pensi que m’estic aburgesant en saber que he instal·lat aquí la Llibreria R. Vinyes & Cía i, amb la mateixa equivocació amb la que van afusellar en Ferrer i Guardia, pensin que el meu trasllat a Colòmbia sigui a causa dels diners, per fer la primera pela, per fer les Amèriques, per viure plàcidament de la gent del Carib...Però res més lluny d’això: vaig marxar pel tancament d’una societat que m’oprimia, que feia dogmes de tot, que m’envoltava de sotanes que alimentaven una hipocresia de tal envergadura, que se’m feia molt difícil viure en aquella Barcelona, que tan estimo i que cada vegada esdevenia més encotillada, tancada i grisa.
Aquí m’he oxigenat. Em motiva tot el que m’envolta. En aquesta llarga taula escric fitxes literàries. I aquí hem creat la revista “Voces”, on podem expressar-nos lliurement i els autors que ens hi col·laboren tenen una excelsa qualitat literària. Del Gabo se’n parlarà. Quan en gaudeixo més és quan comença a remirar els lloms amb els títols de Faulkner o de Virgínia Wolf. Es tomba cap a mi i amb mirada brillant m’explica qualsevol fotesa amb un llenguatge extraordinari. Té un estil propi. Quin plaer!