Tocant la meva pell

Tocant la meva pell

No m’agrada gaire portar res, però en regalar-me’l, vaig decidir que el portaria sempre penjant del coll.
L’Arnau va marxar uns anys més tard. El seu amor s’havia acabat i no tenia sentit continuar junts.
Va ser molt dur dir adeu als bons moments, als records, vivint entre tots aquells petits objectes que arterament tenien enquistada la seva petjada i que irremissiblement em duien a ell.
Em va costar molt despendre’m de tot allò que me’l recordés.
Sí! Em feia mal aferrar-me a qualsevol cosa que em menés a ell, però les més casuals foteses trobades a algun racó em duien el seu record.
Eren també els meus records, i ni podia, ni volia desfer-me’n com si res.
Amb esforç vaig alliberar-me de la sensació de menysteniment i de buidor, i així apaivagar de nou els meus sentiments, i aprendre a prioritzar la meva salut emocional, pel damunt del naufragi en què em trobava.
Em vaig desfer dels llibres, de les postals, de moltes fotografies, dels objectes que compartíem i de la seva butaca. Vaig canviar de llit i de tasses d’esmorzar amb els nostres noms. Vaig pintar el pis i vaig recol·locar tots els mobles. Reformava el meu entorn, sí! Però em va costar molt més canviar el meu interior.
El temps, diuen que, ho cura tot. Potser sí, o potser és que, amb la perspectiva que et dona, alleuja la forma en què et sobten els records que no vols evitar tenir.
Demonitza’l, és ell que no ha lluitat!— em van aconsellar els amics propers.
No era just. Va ser honest, va plantejar la situació amb el seu sincer desig de no arribar a fer-nos mal. Les relacions duren el que duren, i si no et veus amb força per a més, val la pena parlar-ho i acabar de bones.
Han passat uns anys i ja tornem a ser amics. Ens tenim la confiança de l’honestedat. Me l’estimo i sé que ell també m’estima.
Ja m’està bé, d’haver après a viure sense ell al meu costat, i sé que sempre serà a prop meu.
Com aquell amulet, o medalla, o com li vulgueu dir, que sempre duc penjat al coll i em recorda tota la felicitat que passàrem junts.


Pseudònim
OB1