Teràpia de colors

Teràpia de colors

L’Àngela feia anys que vivia postrada en un llit, malgrat tot no havia perdut mai el seu somriure. Esperava amb deler una trucada que ho canviaria tot, des que estava en llista d’espera pendent del trasplantament tan sols es concentrava en viure cada instant.
Des de ben jove havia tingut la sort de poder viatjar, descobrir nous llocs sempre acompanyada per la seva paleta de colors i pinzells per immortalitzar tot allò que li cridava l’atenció.
Els viatges eren per ella una gran font d’inspiració, una manera de plasmar les seves vivències.
Perdre’s pels museus, de les diferents ciutats, que anava descobrint i endinsar-se en els quadres s’havia convertit en la seva gran passió.
Per ella contemplar un quadre no era tan sols gaudir amb allò que l’ull visualitzava, era obrir les finestres a la imaginació establint tot un diàleg de silencis on com a espectadora podia ser capaç de recrear la seva pròpia història descobrint tots aquells missatges atrapats en el llenç. No cal dir que la pintura la tenia totalment enamorada.
Ara, continuava viatjant amb ajut dels seus pinzells, alleugerint la rutina i quotidianitat dels dies que la mantenien al llit.
Pintar s’havia convertit en tota una teràpia. Amb l’ajut dels colors traslladava en el llenç el seu paisatge sensorial i emocional. Alliberant els seus sentiments i les seves pors, oblidant-se de la realitat que li tocava viure. Deixant que el temps fluís relaxant la seva ment, evadint-se d’aquell cos que la mantenia engarjolada. Convertint-se la pintura en una bona excusa per poder deixar la ment en blanc i continuar avançant.
Després d’hores d’intervenció, podria finalment recuperar el present, reprenent els colors de la seva vida per continuar pintant la història.


Montse Cercós Farreny