Cercador
Tempus Vernum
Un relat de: deòmises- Compartir:
I
Arriba el temps favorable
Que porta l'alegria de la pluja,
La verdor entre els seus llavis?
Vernal com la joventut,
Carrega els camps amb la veu clara
Del futur, emparada en les seves mans.
II
Arriba el so de la primavera
Per inundar els ulls de llum nova,
Les venes de sang vital, els membres àgils?
Només la seva màgia reneix
La Natura -melangiosa
Com la mare que enyora el seu fill.
III
Passes en la llunyania ens recorden
La imminència del seu retorn.
Comentaris
-
Un poema de caire ben positivista[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 28-04-2008 | Valoració: 10
però amb alguna falca referida a la melangia i a un retorn (al final de tot) que no queda ben bé clar a què es refereix. Fa referència al retorn de la primavera? O potser al retorn d'altres èpoques no tant benignes? Ben mirat, totes han de tornar...
Un poema dinàmic i concís. Ben trobat! Gràcies un cop més per aquest delitós tast poètic!
Salut i lletres,
V.
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306572 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978