TELLES - MEDES

Un relat de: brins


TELLES-MEDES

- T’agrada aquesta casa, fillet? - li pregunta la mare mentre comença a descarregar les maletes del cotxe - Hi passarem totes les vacances. Aquí, al Montnegre, es respira un aire molt sa i tindràs moltíssim espai per córrer i jugar.

En Biel mira, sorprès, una casa centenària envoltada d’arbres gigantescos. Per la façana feta amb pedres destrament unides amb fang, hi puja una tupida heura que algú hi devia plantar fa moltíssims anys; les finestres, muntades a la part interior de les parets, tenen dos batents de roure massís ben conservat gràcies a constants capes de vernís. En observar-la, en Biel sent que un calfred li cobreix la pell; és una casa molt solitària...

- Per què fas aquesta cara, Biel?

- Crec que algú ens mira des d’aquella finestra del pis de dalt, mare...

- Però què dius Biel! No comencis amb les teves històries...Au, ajuda’m a entrar paquets.

Aquella nit, al nen li costa agafar el son; li sembla veure ulls que l’observen dins la foscor i, quan finalment s’adorm, té somnis terrorífics. En fer-se de dia, però, tot sembla diferent; per un cel reblert de blau, hi naveguen núvols immaculats com flocs de cotó fluix, els rajos de sol traspassen els vidres de la finestra i acaronen dolçament les parets i, a fora, s’hi endevina un suau ventijol que amoixa alegrement els arbres mentre un estol de pardals i passerells picoteja el terra. En Biel baixa a la cuina; la mare ha posat damunt la taula un gerro amb romaní acabat de collir que perfuma l’ambient i ja li ha preparat dues llesques de pa torrat amb mantega; comença a esmorzar avergonyit per la por que ha sentit durant la nit. Sembla que ara, en companyia del sol i del vent, res no el pot atemorir; el vent esvaeix els núvols i també, les seves basardes.

- Ja he esmorzat, mare, vaig a veure què hi ha al pis de dalt.

- Són les golfes, fill, tan sols hi trobaràs trastos vells.

Al cap de pocs segons, el nen ja és davant la porta de les golfes, una porta de fusta clivellada que desprèn pols grogosa de termites. Encuriosit, l’empeny i les frontisses grinyolen eixarreïdes; tan sols hi ha la minsa claror d’una finestreta que reconeix de seguida; la que va observar en baixar del cotxe. Espesses teranyines cobreixen un munt de trastos vells; els atorguen gamma grisenca, però enmig de romanalles, també hi ha una nota de color: una lleixa verda amb joguines i un llibre anomenat “Gent menuda”que parla d’antigues llegendes. En Biel l’agafa encuriosit, el fulleja, i s’assabenta que, en aquella contrada, hi havia viscut un follet anomenat “Telles-Medes” que era molt feliç al costat dels nens; li agradava protegir-los i jugar amb ells; sempre volia compartir les seves joguines. Era invisible per a la gent gran, només el podien veure els nens.

De sobte, sent com si algú respirés darrere seu; es gira espantat i, en no veure a ningú, comença a córrer escales avall per explicar-ho tot a la mare.

- Mare, a les golfes hi ha algú amagat; he sentit el seu alè! Potser és el follet Telles-Medes que vol jugar amb mi.

- Ja tornes a inventar històries... Biel; això no pot ser; el teu pare i jo estem molt preocupats; t’haurem de portar al metge perquè et tregui totes les figuracions del cap...

- No, mare, no! Ja saps que no m’agrada gens anar al metge; et prometo que no tornaré a empescar-me res més...

Efectivament, a partir d’aquell dia, en Biel calla; no torna a explicar històries fantàstiques i els pares, satisfets, pensen que el seu fillet ja s’ha fet gran; ara, ja té prou seny com per no creure en fantasies.

Arriba el dia de la tornada, i en fer els paquets, la mare no troba enlloc la pilota vermella del nen.

- Saps on és la pilota, fillet?

- No, mare; potser l’he perduda pel bosc...

Quan les maletes ja són al cotxe, el Biel demana als pares que el deixin pujar per última vegada a les golfes; ara, ja no té por. Hi puja, i veu que tot roman igual, les teranyines continuen envaint els mobles, però amb pas molt decidit, s’acosta a la lleixa verda per assegurar-se que hi ha quelcom nou...

Sí; al costat de les antigues joguines, hi ha una pilota vermella! La que ell ha regalat al seu nou amic Telles Medes, d’amagat dels pares...

Llostreja; en aquesta hora del vespre, ja es pot contemplar a ull nu la meitat circular i rogenca del sol que s’allunya; en Biel puja al cotxe, però abans d’allunyar-se de la casa, mira, amb un somriure picardiós la finestreta de les golfes... Pensa que els adults, de vegades, no poden entendre algunes coses...

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Un conte fantàstic... [Ofensiu]
    Naiade | 10-11-2011 | Valoració: 10

    Una descripció acurada, que et permet veure en color cada racó del vell casalot .
    Gracies brins, he passat una bona estona gaudint d’aquest conte que transporta a la infantesa on tot sovint desitges que et passin coses com les que expliques.
    Una abraçada

  • Entre dos mons[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-10-2011 | Valoració: 10

    M’havia quedat aquest relat sense llegir ni comentar, i he decidit que avui era un bon dia per descobrir-ho. Sempre resulta interessant obrir el que per casualitat ha quedat enrera...

    D’aquesta manera m’he trobat amb un conte fantàstic, evidentment, que no per això toca de peus a la realitat, subratllant l’abisme que de vegades separa el món dels infants del món dels adults.
    No tothom sap aixecar ponts que ens portin de l’un a l’altre... com has fet tu amb aquesta deliciosa narració, brins.

    Ah! Gràcies pel teu desig : en veritat, va ser un dia tranquil i feliç! Espero que el del teu sant també ho fos...

    T’envio una abraçada santificada,
    Unaquimera

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • La porta de la fantasia[Ofensiu]
    franz appa | 06-06-2011

    El que s'amaga en la realitat fictícia del conte se'ns amaga també als lectors, a través d'una el·lipsi que ens deixa a la imaginació veure el que ha transcorregut entre les seves dues vores.
    El que de la por envers el desconegut a la complicitat amb el que s'ha descobert.
    Un bon detall: el món ocult ens és preparat, introduït, a protagonista i a lectors a l'ensems, per un llibre.
    El llibre: objecte màgic que és porta a la fantasia.
    Una abraçada!
    franz

  • Amagat dels adults...[Ofensiu]
    estepa3 | 05-06-2011 | Valoració: 10

    Una història molt bonica.

    A vegades, algunes coses només les poden veure els nens. En canvi, els adults van perdent la creença en la fantasia.

    estepa3

  • M'agrada![Ofensiu]
    lligabosc | 04-06-2011

    Quin conte tan bonic, iaia, m'ho he passat molt bé amb aquesta història del Biel. A mi també m'agradaria jugar amb el Telles-Medes.

    Ainhoa

  • La por del Biel[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-05-2011 | Valoració: 10

    en començar el relat es converteix en amistat sincera.
    Visca la imaginació i el saberla plasmar en aquest deliciós conte.
    Felicitats, Pilar.
    Un petonet.

  • Bon relat[Ofensiu]
    En Marc | 27-05-2011 | Valoració: 10

    Molt bon relat, Brins, molt bo. Si es cregués als nens més sovint, coses com aquesta no passarien

  • El món amagat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-05-2011 | Valoració: 10

    Quin relat més ben narrat. M'ha encantat i no ho sé, però he vist Can Agustí, un casalot d'Olzinelles, al cor del Montnegre. el conec bé i sé que és un espai de llegendes, de dones d'aigua, follets, dolmens i fantasies mil. Un gran relat que descriu perfectament l'ànima del nen, la fantasia infantil tan recomanable quan no la tenim. Tot un món per assaborir lentament. M'has fet passar una gran estona. Gràcies! Una abraçada.

    Aleix

  • La màgia de les paraules... no dites...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 24-05-2011 | Valoració: 10

    En la primera lectura m’ha sobtat la brusquedat entre la introducció i el final... Després, en una segona lectura no he tingut necessitat de res més... el lector que pensi el que vulgui, que ompli els espais buits.
    M’has fet mirar alguna paraula al diccionari. Una vegada més m’has atrapat, ben atrapat amb les teves paraules tan ben encadenades.
    —Joan—

  • El follet Telles-Medes...[Ofensiu]
    uanra | 23-05-2011 | Valoració: 10

    ... sí existeix i només és visible als menors de divuit anys.
    M'ha semblat un conte molt bonic!

    uanra

  • No coenixia aquest personatge[Ofensiu]
    nuriagau | 23-05-2011 | Valoració: 10

    Ens has ofert un relat d’aparença versemblant, narrat amb una prosa exquisida. Malgrat la riquesa de vocabulari que demostres, el text és assequible per als lectors infantils.
    Un conte preciós en què adults i infants comparteixen el temps i l’espai amb fantasies infantils. El temps són les meravelloses vacances per a grans i petits i l’espai, una casa desconeguda amb golfes. Té raó el Biel quan afirma al final: ” els adults, de vegades, no poden entendre algunes coses...”.
    Celebro compartir amb tu el concurs de contes infantils.
    Ens seguirem llegint,
    Núria
    PS: No tinc costum de recomanar relat meus, però aquesta història conté un parell de detalls que m’han recordat un dels contes infantils que tinc publicats a RC: Fairy Tale. Supso que ràpidament descobriràs quin són.

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: