Tarda d'hivern

Quan he vist que, els dos últims comentaris eren de la meva filla, he estat a punt de no posar res de res, però no estaria gens bé, tu no en tens pas la culpa... veritat?
He anat a buscar aquest petit, breu relat perquè recordava haver-lo llegit i tenia ganes de comentar-te’l. Aquestes descripcions tan acurades, que et fan “veure” el paisatge de sempre m’han meravellat, mai he estat capaç de fer-ho. T’he de llegir més!
—Joan—

Una descripció fantàstica d'un vespre d'hivern al"regne d'Èol". Un text que fa arribar al lector el vent, el xipolleig, la llum de la lluna... i la soledat. Un paratge per on només hi passegen la senyora de mitjana edat, el copernic i el lector. Tots tres s'arreceren a casa pocs minuts després.

Enhorabona, copernic!

Núria

PS: He arribat a aquest relat en què, curiosament, l'atzar va fer que hi deixés una de les "enganxines" del 5è aniversari d'RC (quan només era lectora) fa un any i mig. Ha, ha, ha!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

relat preciosista, poca acció però molta plàstica. Sento ser tan breu, em desenvolupo més en el camp del vers... Perdona, només volia començar pel començament dels teus relats penjats. A més, Portbou em porta bons records de les meves vacances a l'Empordà...

Gràcies, d.

(PS: Gràcies pel teu comentari, m'ha omplert de joia...)

...molt bona recomanació! Quin vocabulari! M'ha encantat la frase "El silenci senyoreja la nit..
Saps? Me'n vaig a buscar el meu gos i a caminar una estoneta pel bosc que avui el dia convida i el teu relat m'ha despertat el cuquet! A mi per carrers no m'hi busquis, sóc de poble i muntanya, per tant em perden els camins!

Un petó ben fort!

bellíssim relat. M'alegro que m'ho hagis dit, perquè és una d'aquelles petites joies que solen quedar perdudes per les catacumbes de RC.

Gairebé se sent el fred i el soroll del vent. M'he sentit transportada a aquells carrers solitaris, embolcallats per la foscor pròpia de l'hivern.

Magnífic retrat d'uns instants precioses.

Bellíssim relat.

Salz.

...en la teva narració, així com també la seva mateixa sensibilitat. Fas una descripció tan acurada, amb unes imatges tan precises i definides, que el lector se n'adona que la natura ha pres part d'aquell espai humà. La imatge del remolí de les fulles m'encanta. I la troballa i la salutació de les dues persones en el relat li dóna una dimensió d'humanitat molt rica.
Domines molt bé l'eina, que és la llengua, i la fas rodolar pel teixit de la teva sensibilitat. Per això tenim la sort de trobar-nos els teus textos.
No deixis de voler avançar!

Després d'anar tant de temps darrera meu ni la Tramuntana mos separarà ... m'ha agradat el teu relat, m'ha recordat pobles de la serra de tremuntana de Mallorca, la gent travessant la plaça enmig d'una pluja de pols i fulles seques ..

una aferrada d'una illenca empeltada a Barcelona

Conxa

Gràcies per per les teves paraules a "Paisatges" ! També m'has donat la possibilitat de descobrir-te!
Et llegiré! I ... seguirem escoltant la tramuntana de l'Empordà!!!!

Una abraçada!

Ja veig que ja portes 15 comentaris i ja no hem necessites, pero dir-te que fas unes descripcions amb imatges molt poètiques i que m'ha agradat llegir-te!

no sé ben bé que comentar perquè el meu fort no és la crítica. Podria dir que escrius molt bé, que tens una gran riquesa de vocabulari, que el relat està molt ben estructurat, que la idea és bona...
però tot això tu ja ho saps.

per tant em limitaré a dir el que tu no saps:

i és que m'ha agradat molt llegir-te

i dono gràcies a la casualitat que m'ha fet entrar a la teva pàgina

una abraçada

m'ha fet gràcia perquè jo soc zero supersticiosa...

M'ha agradat moltíssim, una descripció molt acurada i d'una bellesa extremadament tangible... I, a més, t'he descobert, que ja és molt...

Felicitats a Eol...

Thalassa

Ho descrius tot tant bé que no m'ha costat gens imaginar-me enmig d'aquest poble...
La frase en la què expliques la complicitat entre la dona i el protagonista tan sols pel fet d'estar al carrer l'he trobat genial!
Una abraçada!
moher