Cercador
Tabals en la foscor
Un relat de: marialluïsaTanco la porta de la botiga amb inquietud, mentre la persiana davalla. La premonició d’un fenomen ja viscut m’estreny l’estómac i encongeix el cor. La lluna, esporuguida, ha fugit amb el darrer client de la tarda i la tempesta s’intueix entre la gama de grisos que separen el cel i la terra.
Camino per un carrer nebulós i enrarit . L’únic so, el trepig dels meus peus damunt les rajoles. La llum és escassa. Les fulles que despullen els plataners em ronden quan, de cop i volta, el carrer queda ofegat en la foscor més obscura. Heus aquí el més temible dels meus malsons. La por em paralitza de cap a peus. Aquest instant de paüra és real com la nit que m’envolta. La intuïció l’ha encertat una vegada més. M’encongeixo dins la jaqueta, sota la bufanda i un tremolor em perfila una ganyota al rostre.
Sento el cor bategar a les temples i la boca eixuta. Un sabor amargant i ranci reglota entre la llengua i les dents. Incapaç de moure un sol múscul, tinc la certesa d’una companyia propera. La angúnia de palpar un cos sòlid em manté les mans a les butxaques. Una fogonada travessa l’univers i esberla el foscam anunciant l’imminent diluvi. Decideixo avançar a les palpentes trepitjant els panots amb cura. Entre passa i passa un alè calent s’empelta al panxell de la cama dreta. Un crit d’esglai queda adherit a la gola.
En tot el trajecte recorregut ni un sol cotxe. Una senyal demoníaca?
I m’obligo a caminar a un ritme més àgil carrer amunt, quan un segon llampec anuncia la proximitat de l’aiguat. La ceguesa persisteix, un frec al braç esquerra. Un tabal punyent ressona a les façanes laterals. Una esgarrifança em travessa el cos de dalt a baix. Intento un darrer esforç en enllestir les últimes passes. Palpo les claus a la butxaca i les estrenyo amb fermesa i confiança mentre el món s’obstina en ocultar-ho tot. Un llampec oportú em permet d’encertar el pany de casa.
Però aquella escalfor a l’alçada de la cama em recorda que no estic sola.
Comentaris
-
gràcies![Ofensiu]marialluïsa | 12-09-2021
Gràcies Tenebrós.
Suposo que tots copiem, més bé o més malament, els autors que coneixem. -
Tenebrós[Ofensiu]Sergio Solá | 12-09-2021 | Valoració: 8
Em recorda una mica als contes curts de Poe.
-
resposta[Ofensiu]marialluïsa | 19-12-2020
Doncs si, l'acompanyant invisible és un gos. Suposo que es pot endevinar per l'alçada del baf. Molt bona! i gràcies pel comentari. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 19-12-2020
El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.
Comissió XI Concurs ARC -
Què serà?[Ofensiu]E. VILADOMS | 18-12-2020
Coi, Maria Lluïsa, ens has deixat amb les ganes de saber d'on provenia aquella escalfor a l'alçada de la cama. Serà l'alè d'un gos?, pensava jo mentre llegia.
Ara, por n'hem passada.
l´Autor
39 Relats
179 Comentaris
16780 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
De tant en tant actualitzo el meu blog: lluisatades.blogspot.com