Superintel·ligència artificial (4)

En la línia de l'entrega precedent i en relació a un hipotètic sistema d'IA amb comprensió lectora, verificable mitjançant la capacitat d'elaborar resums, se m'acudeixen algunes qüestions literàries.

Imagineu que li proporcionem al nostre sistema aquesta frase, del capítol LXXIV i últim de la segona part del Quixot, perquè ens la resumeixi: "Hallóse el escribano presente, y dijo que nunca había leído en ningún libro de caballerías que algún caballero andante hubiese muerto en su lecho tan sosegadamente y tan cristiano como don Quijote; el cual, entre compasiones y lágrimas de los que allí se hallaron, dio su espíritu: quiero decir que se murió."
Ho fem dues vegades, però en la primera ometem l'aclariment "quiero decir que se murió". La pregunta és: suposant que el segon resum (sobre la versió íntegra) és acceptable en el sentit de denotar comprensió lectora, ¿creieu que també ho serà el primer (sobre la versió escurçada)? La qüestió no és irrellevant, perquè la postil·la final té detractors i defensors (i una majoria silenciosa d'indiferents) entre la gernació que haurà llegit l'obra sencera. Però crec que l'experiència podria extrapolar-se fàcilment a persones que han sentit parlar de la novel·la però que no l'han llegida i només han tingut accés al fragment reproduït. Uns poden al·legar que, sabent que el Quixot era tan cristià, s'entén perfectament que donar l'esperit vol dir entregar-lo a Déu, abandonant aquesta vall de llàgrimes, i que afegir que es va morir és pura redundància. Altres poden argumentar, d'una banda, que Cervantes volia que l'obra fos accessible a tothom (a tots els no analfabets, que en la època eren minoria) i no únicament a les elits més cultivades, i de l'altra que l'aparentment innecessari "quiero decir que se murió" és com reblar el text que el precedeix, emfatitzant una afirmació que altrament quedaria coixa.

Si ara tornem a la nostra llengua i a l'àmbit més modest de Relats en Català, hauríem de convenir que el resum ha de tenir un caràcter sinòptic, de síntesi de continguts, i en principi hauria de ser més curt que el text que es vol resumir. Això val per a relats de tipus narratiu o expositiu i amb una mínima longitud, posem que amb un temps estimat de lectura no inferior al minut. Però,
¿Què en fem de relats que participen de la categoria Poesia?
¿Què en fem de relats amb un temps de lectura estimat inferior al minut?
¿Què en fem de relats que apleguen ambdues característiques, com els haikus?

Com que probablement queden decennis perquè es pugui parlar amb propietat d'una IA amb comprensió lectora, no cal que els relataires interessats en aquesta problemàtica es precipitin: "piano piano [o xano-xano] si va lontano".