Superintel·ligència artificial (2)

Un relat de: Joan Colom
Just al costat del restaurant on encara tenien a disposició dels clients el suplement Magazine citat en la primera entrega, hi havia una papereria on feien fotocòpies; així que em vaig copiar l'entrevista a Nick Bostrom (pàgines 24 a 29). Rellegint-la, hi havia una qüestió que em va inquietar particularment:
Preg: "¿Hi ha qui diu que la superintel·ligència artificial serà l'invent més important de la història, però també l'últim. ¿Coincideix amb aquesta predicció?"
Resp: "El terme 'superintel·ligència' significa que es tracta d'una tecnologia que és molt millor en qualsevol tasca intel·lectual que la ment humana, i entre aquestes tasques es troben les relacionades amb la investigació i els invents. Per tant, si, en general, aquesta tecnologia pot fer qualsevol treball intel·lectual millor que nosaltres, podrà inventar molt millor del que nosaltres som capaços. Si tenim això en consideració, penso que sí, que és possible que la intel·ligència artificial sigui l'últim invent que els humans haguem de fer."

El neguit me'l provocava una incògnita que sorgeix inevitablement de la resposta transcrita: si aquesta tecnologia pot fer qualsevol treball intel·lectual millor que nosaltres (no cal parlar dels treballs manuals, perquè el progressiu desplaçament de la mà d'obra per màquines convencionals o per robots més eficients quant a força, velocitat i precisió, fa temps que és una realitat), aleshores ¿en què emprarem el temps els humans?
¿Almenys ens quedarà la possibilitat de dedicar-nos al conreu de l'art, l'esport i activitats lúdiques en general, perquè la IA només tindrà l'exclusiva en el camp de la ciència i la tecnologia?
¿Realment és possible dissociar aquests dos mons?
Acceptant que no, ¿hauríem de conformar-nos amb una vida vegetativa on l'adquisició de cultura científica i humanística fossin luxes innecessaris, atès que la IA ja investigaria i innovaria per nosaltres, i no hi hauria més alternativa que ocupar el lleure amb activitats marginals?

Crec que aquesta visió pessimista és producte d'una confusió. Amb totes les reserves pertinents, perquè a tot estirar he programat modestes aplicacions informàtiques però no tinc cap mena de formació en IA, em sembla que se'ns escapa un petit detall: una cosa és imaginar la convocatòria d'una competició entre algú de provada inventiva i un sistema dotat de superintel·ligència artificial, en què se'ls proposaria que dissenyessin, cada un pel seu compte, un artefacte capaç de realitzar determinades funcions, competició que sens dubte guanyaria el segon; i una altra de ben diferent és suposar que no hi ha hagut convocatòria sinó que l'ocurrència de dissenyar l'artefacte ha estat iniciativa de l'inventor, que es posa mans a l'obra sense informar-ne al sistema d'IA.

Perquè els humans tenim curiositat i la capacitat de divagar, fent volar la imaginació lliurement, mentre que un sistema d'IA necessita un ínput inicial, una ordre que especifiqui què s'ha de fer. Com a molt, en el decurs d'aquest procés, el sistema d'IA podria arribar a la conclusió que prèviament cal dissenyar un component que, ultra ser part imprescindible d'allò que se li ha encomenat inventar, té una utilitat en si mateix, tot i que probablement no sabria reconèixer aquesta utilitat. Per aquesta mateixa raó (i perquè se suposa que no s'equivoca o s'equivoca menys que un humà), amb un sistema d'IA no hi hauria serendipitats. O sí?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer