So sord del silenci

Un relat de: deòmises

So sord del silenci. S'obre
La ferida del salobre
En l'ànima de la pell
I cantaré la cobdícia

Del batec de la delícia
D'un cor humà que es fa vell.
Sóc la veu del món, serena.

Comentaris

  • M'ha encisat ![Ofensiu]
    Unaquimera | 15-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha encisat la sonoritat del títol i dels versos!

    Jo sí que sé del cert que no et sóc necessària, però aquí em tens, per agrair-te el detall de què ni que sigui molt de tant en tant i com a contracor, deixis algun mot al meu espai. Francament, no cal que ho facis "per fitxar " ( per sort, això no és una feina: ha de ser un plaer, una catarsi o una distracció, i crec que només si compleix alguna d'aquestes condicions val la pena! ).
    Jo també et vaig llegint; si no deixo escrites les meves impressions més sovint és per no atabalar a qui sembla no esperar-les, a qui triga mesos en correspondre a un comentari i ho fa per compromís: no vull ser un destret de cap mena.
    Així que ja m'acomiado, amb una abraçada innecessària però molt sincera,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306019 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978