Cercador
Silenci callat
Un relat de: deòmises- Compartir:
Silenci (he travessat les dreceres
Que em duran a les profunditats de la Terra
I tot és soledat, obscuritat que aterra
La més fràgil de les primaveres.
Àngel de la llunyania, on m'esperes
Quan el meu cos només és una desferra
Envaït per la tristesa absoluta, el ferre
Forjat per a l'inútil punyal en glaçades fogueres?
Cansat del món mortal, he travessat
El sojorn de l'unicorn ple de puresa
I m'ha envoltat la seva llum encesa
Mentre oblidava la feixuguesa del passat.
Àngel que m'acompanyes, en les entranyes em pesa
La vida tràgica de l'argila fugaç) callat.
Comentaris
-
Amagues un sonet[Ofensiu]Dídac Sanahuja | 30-04-2008 | Valoració: 10
Forma curiosa: dins del parèntesi el poema en sí i fora del parèntesi, el títol.
Saps com has de construir el poema abans de posar-t'hi. I em vas mostrar com fer-ho: escriure una frase i continuar-la, repetir una estructura i, sobretot, intentar no repetir paraules. Una mania teva. I ara ja meva.
Dídac Sanahuja -
Silenci, silenci...[Ofensiu]Rita O'Neal | 20-04-2008 | Valoració: 10
El silenci, la incomunicació, la solitud que despren aquest poema no es pot descriure amb paraules.
M'agrada. -
D'entre els últims comentats[Ofensiu]Salgado | 07-12-2007 | Valoració: 10
hi ha aquest poema amb un títol força enigmàtic per l'evidència. La resta està a l'altura esperada en els teus poemes. Un poema reeixit, molt aconseguit.
Una abraçada, Xavier -
Molt solet...[Ofensiu]Vesna | 07-12-2007 | Valoració: 10
Molt solet aquest poema així que he decidit dedicar-li unes paraules (una molt bona antitesi si llegim el títol).
El silenci moltes vegades fa mal , més mal que les paraules, que les ferides.
El teu poema ho reflexa molt be , els teus versos plens se sensibilitat , sinceritat fan arribar al lector la sensació d'aquest silenci , de la indiferència.
Thaïs.
Valoració mitja: 10
l´Autor
373 Relats
1009 Comentaris
306880 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978