Setè

Un relat de: deòmises
Després de sis nits de malsons continuats entre deliris i murmuris, té clar què li cal fer per desempallegar-se d'aquest llast. Aquests escenaris creats dins del seu cervell són el lloc ideal per al reguitzell de monstres i de crueltat que li ronden en corrua infinita, i li minen l'ànim. A més a més, la reminiscència del mal tràngol l'acompanya al llarg de tot el dia fins que, de pur cansament, comença a fer capcinades sense aturador. I, per tant, aquesta mascarada terrífica torna a fer de les seves.

Descansa malament, tot i que estigui més de dotze hores damunt del jaç, aquesta consciència impura se li enganxa amb urpes i dents al magí. Desitja fer cau i net, que tornin els somnis plàcids i els records manyacs i amorosos. El seu pla, ideat a esquenes d'aquesta malura que és l'íncube desfermat, ha de ser infal·lible, si troba qui l'escolti. I aquest element, finalment, l'ha cercat, gairebé de forma casual, en ple caprici del destí.

Amb passa sigil·losa, s'aproxima al catau on habita i reposa, on reflexiona i medita el pelegrí. El seu cor pur sabrà com gestionar i pair tant de dolor i incest, tanta plaga i inhumanitat. Potser si aconseguís plasmar-ho per escrit seria un ritual per esborrar l'ombra negra que li tenyeix el descans i li ha eclipsat els somnis. Sense demora, hi entra decidit, perquè sap que l'anacoreta pesa figues, dormisqueja. I no s'ho rumia dues vegades per començar a xiuxiuejar-li frases amb una celeritat inversemblant, desfila lentament tots els episodis, i en pronuncia els noms, els llinatges, les condemnes amb una clarividència envejable. Al principi li és feixuc, però, en cada nou passatge, assoleix la confiança necessària per a arribar a tothom.

Acaba esgotat, amb un somriure plàcid i gairebé prepotent. No ha de menester ningú per a corroborar la brillantor del seu pla magistral. S'estira de nou al seu jaç i té la fe renovada: finalment, tornarà a descansar i a somniar. I tothom sabrà que el dia setè, doncs, va reposar de tota l'obra que havia fet.

Comentaris

  • Cel, dia, pecat capital?[Ofensiu]
    kefas | 23-02-2022

    He navegat pel malson amb la mirada esbatanada en totes direccions per guipar el xuclador abans que m'engolís. He arribat a l'altra riba sense gota d'humitat.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

360 Relats

983 Comentaris

281492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978