Setè

Després de sis nits de malsons continuats entre deliris i murmuris, té clar què li cal fer per desempallegar-se d'aquest llast. Aquests escenaris creats dins del seu cervell són el lloc ideal per al reguitzell de monstres i de crueltat que li ronden en corrua infinita, i li minen l'ànim. A més a més, la reminiscència del mal tràngol l'acompanya al llarg de tot el dia fins que, de pur cansament, comença a fer capcinades sense aturador. I, per tant, aquesta mascarada terrífica torna a fer de les seves.

Descansa malament, tot i que estigui més de dotze hores damunt del jaç, aquesta consciència impura se li enganxa amb urpes i dents al magí. Desitja fer cau i net, que tornin els somnis plàcids i els records manyacs i amorosos. El seu pla, ideat a esquenes d'aquesta malura que és l'íncube desfermat, ha de ser infal·lible, si troba qui l'escolti. I aquest element, finalment, l'ha cercat, gairebé de forma casual, en ple caprici del destí.

Amb passa sigil·losa, s'aproxima al catau on habita i reposa, on reflexiona i medita el pelegrí. El seu cor pur sabrà com gestionar i pair tant de dolor i incest, tanta plaga i inhumanitat. Potser si aconseguís plasmar-ho per escrit seria un ritual per esborrar l'ombra negra que li tenyeix el descans i li ha eclipsat els somnis. Sense demora, hi entra decidit, perquè sap que l'anacoreta pesa figues, dormisqueja. I no s'ho rumia dues vegades per començar a xiuxiuejar-li frases amb una celeritat inversemblant, desfila lentament tots els episodis, i en pronuncia els noms, els llinatges, les condemnes amb una clarividència envejable. Al principi li és feixuc, però, en cada nou passatge, assoleix la confiança necessària per a arribar a tothom.

Acaba esgotat, amb un somriure plàcid i gairebé prepotent. No ha de menester ningú per a corroborar la brillantor del seu pla magistral. S'estira de nou al seu jaç i té la fe renovada: finalment, tornarà a descansar i a somniar. I tothom sabrà que el dia setè, doncs, va reposar de tota l'obra que havia fet.