Serpentejant

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Serpentejant

Collons, quin ensurt! Els meus ulls han gelat la meva ànima. Quin fàstic de llengua! Estic immobilitzat. Vull escapar d’aquest malson, però el cos no m’obeeix: noto que el pànic segueix fent-se lloc. No puc defallir! He de fugir abans no em localitzi! Tot i la foscor, aquest racó no em pot amagar gaire estona més; la paret em glaça l’espinada mentre em recorda que, si no hi vull deixar la pell, he de moure’m. M’aproparé a poc a poc a la porta del garatge... Òndia, ara em talla el pas! M’ha vist, segur! Què puc fer ara? Potser podria arribar a la porta del pis... El meu pit vol escapar de la brida que el reté i s’apropa al col·lapse! Em costa respirar! Es va acostant un altre cop! He de fer alguna cosa! He de bellugar-me! No m’hi deixarà arribar!? Tan altiva com avança, ella sap qui té tots els trumfos. Una anguniosa suor m’està amarant de cap a peus! Pensa, home, pensa!
-No tensss on anar, Lluísss... No t’hi esforsssisss!
Sembla la veu del Nasi... Però hi noto alguna cosa que em fa estremir: gairebé no parla, xiula! No ho entenc!
-Nasi, amic! Deixa’m marxar! Saps que no m’agraden les serps!
No reconec aquella veu estrafeta, però surt de la meva boca.
-Ha, ha, ha. Ara ploresss? Acosssta’t, que tornaré a ensssenyar-te el tatuatge que m’he fet... Sssembla real! Ja, ja, ja. Oi que sí, Sssnake?
El meu amic no m’escolta; sembla posseït per aquella bestiola esfereïdora! Quina esgarrifança! La mateixa que he patit quan, tot cofoi, m’ha ensenyat el tatuatge que s’ha fet al braç. Una cobra! I per què ha hagut de desfer-se del plàstic que el protegia!? No vull tornar a sentir l’angúnia que he patit quan aquella serp s’ha llençat a caçar-me! Ulls en sang! He d’escapar com sigui d’aquí!
Si pogués arribar fins a la porteta que comunica amb la casa... Una mica més i ja hi soc! Sento veus darrere de la porta: ara sí que estic salvat!
-Nasssi! Nosssaltress també volem jugar amb el Lluísss!
No entenc res! Per què en Nasi em somriu maliciosament? No m’agrada gens...


Pseudònim: Nil

Comentaris

  • Pànic o pànic...[Ofensiu]
    Picote | 19-12-2020 | Valoració: 10

    Es molt bo!!! Et fa sentir l’angoixa que pateix el protagonista.

  • Expectant![Ofensiu]
    Pattap | 19-12-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat i m'ha mantingut expectant!

  • ssssssssss[Ofensiu]
    Solsona Bot | 17-12-2020 | Valoració: 10

    Sento el so de la serp en tot el relat. Una al·literació que m'esgarrifa. Per què tenim por de les serps? Deu venir de dins nostre. Molt bon relat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: