Serpentejant

Serpentejant

Collons, quin ensurt! Els meus ulls han gelat la meva ànima. Quin fàstic de llengua! Estic immobilitzat. Vull escapar d’aquest malson, però el cos no m’obeeix: noto que el pànic segueix fent-se lloc. No puc defallir! He de fugir abans no em localitzi! Tot i la foscor, aquest racó no em pot amagar gaire estona més; la paret em glaça l’espinada mentre em recorda que, si no hi vull deixar la pell, he de moure’m. M’aproparé a poc a poc a la porta del garatge... Òndia, ara em talla el pas! M’ha vist, segur! Què puc fer ara? Potser podria arribar a la porta del pis... El meu pit vol escapar de la brida que el reté i s’apropa al col·lapse! Em costa respirar! Es va acostant un altre cop! He de fer alguna cosa! He de bellugar-me! No m’hi deixarà arribar!? Tan altiva com avança, ella sap qui té tots els trumfos. Una anguniosa suor m’està amarant de cap a peus! Pensa, home, pensa!
-No tensss on anar, Lluísss... No t’hi esforsssisss!
Sembla la veu del Nasi... Però hi noto alguna cosa que em fa estremir: gairebé no parla, xiula! No ho entenc!
-Nasi, amic! Deixa’m marxar! Saps que no m’agraden les serps!
No reconec aquella veu estrafeta, però surt de la meva boca.
-Ha, ha, ha. Ara ploresss? Acosssta’t, que tornaré a ensssenyar-te el tatuatge que m’he fet... Sssembla real! Ja, ja, ja. Oi que sí, Sssnake?
El meu amic no m’escolta; sembla posseït per aquella bestiola esfereïdora! Quina esgarrifança! La mateixa que he patit quan, tot cofoi, m’ha ensenyat el tatuatge que s’ha fet al braç. Una cobra! I per què ha hagut de desfer-se del plàstic que el protegia!? No vull tornar a sentir l’angúnia que he patit quan aquella serp s’ha llençat a caçar-me! Ulls en sang! He d’escapar com sigui d’aquí!
Si pogués arribar fins a la porteta que comunica amb la casa... Una mica més i ja hi soc! Sento veus darrere de la porta: ara sí que estic salvat!
-Nasssi! Nosssaltress també volem jugar amb el Lluísss!
No entenc res! Per què en Nasi em somriu maliciosament? No m’agrada gens...


Pseudònim: Nil