Cercador
Sentiments profunds
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
SENTIMENTS PROFUNDS
Una sensació estranya brollà a dins meu, em va desconcertar pensar que pogués tractar-se del que esperava des de feia temps. Efectivament, una semença es formava al més profund meu. Sentiments meravellosos, de responsabilitat de protecció i de lluita m’ enfarfegaven. Vas anar formant-te, podia intuir i imaginar el batec del teu cor, semblant al palpitar d’un rellotge, que marca cada segon, amb pressa per anunciar l’hora següent. Va ser emocionant veure l’evolució del meu cos. Vaig percebre-hi un moviment, de primer, em vaig espantar, no sabia ben bé què passava, després m’adoní que havies crescut, era una salutació, avisant-me que continuaves bategant. Un munt de sentiments de coratge i de curiositat s’amuntegaven inundant-me per complet. Tant de bo, tot hi vagi bé, suplicava constantment, no podia imaginar-me, ni un segon, sense tu. Sentí admiració, neguit, patiment perquè sortires. T’hi encabires i començà a deformar-se’m l’abdomen, enjogassaves, palpí la panxa, poguí intuir el teu cap, les espatlles, el colze, les cuixes, el culet...Tu percebies els meus moviments, les meves emocions, i et bellugaves, segons el meu estat anímic, responies amb una embranzida, segons les vibracions que captaves de mi i d’allò que m’envoltava, identificaves la meva veu i la mà en passejar-la per la panxa, era un sentiment sensacional, curull de felicitat, d’orgull, d’atracció i de plaer. Era un sentiment recíproc. Faltava poc pel teu debut. Estava impacient, malgrat tota la por que em causava pensar en aquell moment, per l’angoixa que estigueres bé i la por pel part. Vas néixer. Em fitaves sense plorar. Et guitava i plorava. Eres preciós, mostraves indiferència, potser una mica d’esglai, estaves sorprès i atordit per la claror, pel soroll, per la gent que t’envoltava, tanmateix, continuaren mirant-nos-en. Mai esborraré de la ment la teva careta ni aquell moment tan entranyable. Tot plegat, va ser un sentiment tant inoblidable com màgic.
Ailec
Abril 2020
Una sensació estranya brollà a dins meu, em va desconcertar pensar que pogués tractar-se del que esperava des de feia temps. Efectivament, una semença es formava al més profund meu. Sentiments meravellosos, de responsabilitat de protecció i de lluita m’ enfarfegaven. Vas anar formant-te, podia intuir i imaginar el batec del teu cor, semblant al palpitar d’un rellotge, que marca cada segon, amb pressa per anunciar l’hora següent. Va ser emocionant veure l’evolució del meu cos. Vaig percebre-hi un moviment, de primer, em vaig espantar, no sabia ben bé què passava, després m’adoní que havies crescut, era una salutació, avisant-me que continuaves bategant. Un munt de sentiments de coratge i de curiositat s’amuntegaven inundant-me per complet. Tant de bo, tot hi vagi bé, suplicava constantment, no podia imaginar-me, ni un segon, sense tu. Sentí admiració, neguit, patiment perquè sortires. T’hi encabires i començà a deformar-se’m l’abdomen, enjogassaves, palpí la panxa, poguí intuir el teu cap, les espatlles, el colze, les cuixes, el culet...Tu percebies els meus moviments, les meves emocions, i et bellugaves, segons el meu estat anímic, responies amb una embranzida, segons les vibracions que captaves de mi i d’allò que m’envoltava, identificaves la meva veu i la mà en passejar-la per la panxa, era un sentiment sensacional, curull de felicitat, d’orgull, d’atracció i de plaer. Era un sentiment recíproc. Faltava poc pel teu debut. Estava impacient, malgrat tota la por que em causava pensar en aquell moment, per l’angoixa que estigueres bé i la por pel part. Vas néixer. Em fitaves sense plorar. Et guitava i plorava. Eres preciós, mostraves indiferència, potser una mica d’esglai, estaves sorprès i atordit per la claror, pel soroll, per la gent que t’envoltava, tanmateix, continuaren mirant-nos-en. Mai esborraré de la ment la teva careta ni aquell moment tan entranyable. Tot plegat, va ser un sentiment tant inoblidable com màgic.
Ailec
Abril 2020
Comentaris
-
Emoció pura[Ofensiu]Illadestany | 19-04-2020 | Valoració: 10
L'emoció més pregona de la meva vida, el naixement de ma filla. No hi ha sentiment més colpidor per a una mare ni, suposo, per a un pare,
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!