sentiment de viure

Tens un sentiment de vida, de molta alçada esiritual. Felicitats.

D'ençà que neixem fins el darrer dia de la nostra existencia,
anem (els que tenim inquietuts)mirant sempre al més enllà.
Cada dia procurem alçà una mica més l'ànima ,
fins com tu dius ,apendre a volar.
Un petonet. Pilar.

B
R
U
T
A
L...
de lo milloret
Salut companya!
Sïlvia

Molt ben estructurat i elaborat.

T'immergeixes en l'àmbit dels sentiments més transcendents i desafies poèticament la ciència freda.
Naturalment Quetzcoatl en surt reforçat i ple de vida.

Seguirem aprenent a volar. Ets en plena incandescència literària, atresores moltes paraules.
Parla; i segueix escrivint.

Salutacions Quetzcoatl!
Enhorabona i molt agraït pels teus comentaris i suggeriments.

PS
La mar... extraordinària.
Allò més sublim...com la vida.

llegeixo i rellegeixo les teves paraules.
M'ha semblat excepcional Quetz. M'ha agradat moltíssim, la rima que uses i el contingut tant difícil que volies copsar: la vida... i de ben cert que ho has fet.
M'ha agradat molt! i me'l guardo ben aprop!

Un petó!

Leela

osti fa molt de temps que no parlem tu i jo eh! pero més temps feia que no et posava un comentari! com ja saps no pas-ho gaire per aqui, pero quan hi pas-ho intento llegir els nous relats que has penjat. Bé, doncs ara t'anava a escriure un mail i ara ho vaig a fer jeje. a veure si parlem aviat i m'expliques totes les novetats que t'haguin passat.
un petonas!

xarop

Ben trobat, quetz, ben trobat. Col·loques el lèxic a unes alçades vertiginoses (és una manera de dir-ho) per dotar el poema d'una complexitat formal que col·labora a remarcar amb fermesa l'essència més senzilla del concepte que transmet. O que jo sé rebre. Perquè el poema, en definitiva, es tanca i resumeix en els darrers versos: i les estructures no poden comprendre / que el sentiment és com un ocell….

Un ocell que ens duu a la pròpia vida. Aquella on ens cal aprendre a volar.

Sí: ben trobat.

Fins la propera,

LLIBRE

PS.- Pel que fa al teu comentari: sí, aquell és un poema críptic. Sovint empro la críptica, però no quan em vull amagar rere les paraules, com no fa gaire vaig llegir en un missatge al fòrum. Sinó quan necessito aprofundir més en allò que sento. Perquè en el procés de construcció críptica primer he de passar per un estadi d'autocomprensió. I a través d'ell m'entenc i em sento renéixer. I pel que fa a la teva interpretació: és correcte. Hi ha una primera part de foscor, i uns darrers versos que intento impregnar d'un matís d'esperança i força. Gràcies per la teva atenta lectura.

Genial

Si he entès bé per on anaves... una crítica genial a la ciència (o si més no als seus límits) i a la filosofia occidental, per ser tan teòrica i per tenir tan poc en compte "allò no raonable".

Una explosió literària en favor dels sentiments i la seva puresa natural.

Ostia!, quanta vida té aquest poema...

Tan de bò tothom se sentís així de tan en tan... I apreguéssim a viure que, com bé dius tu, no sempre és fàcil.

Una abraçada i felicitats per aquesta abraçada carregada de sentiment en forma de poema.

Un petonàs, m

Jordi

que anem descobrint en els moments i els llocs més inesperats, instants on la llum travessa la matèria i forma part del nostre enteniment més innat, profund i místic.
Hi ha respostes que no estan escrites en cap llibre, ni sensacions que es puguin descriure amb paraules. Aquest sentiment de viure és com un continu aprenentatge que ens fa més plens i humans. Una lliçó que ens porta a un altra talment misteriosa, vital i enriquidora...

Cal provar d'aixecar el vol tantes vegades com faci falta!

Moltes gràcies per embolcallar-me amb les teves paraules i sentiments.
Et sento propera!

Una abraçada!

Eis! bones noia! Com va tot? Espero i suposo que molt bé. Com sempre, els teus escrits m'impressionen. Trobo que tens una facilitat increïble de l'ús de les paraules. Una agilitat immensa per combinar-les fantàsticament de manera que donin un ritme melòdic mentre tot el que diuen és ben cert. M'encanta.
(Crec que deus ser una persona d'aquelles que sempre tenen un munt de cops amagats. D'aquelles que sempre et poden sorprendre. D'aparença senzilla, però que un cop descobertes no deixen d'impresionar-te a cada moment).

"...i les estructures no poden comprendre
que el sentiment és com un ocell…"
Les estructures, els guions, les pautes... els sentiments no poden seguir unes pautes establertes. Ells són lliures com el suau vol dels ocells. Necessiten córre en llibertat.

Ei! ets la primera que em comenta l'escrit de "dame du monde" (un escrit força estrany, la veritat. jejeje. A mi m'agrada, tot i que a vegades potser no m'acaba d'encaixar). M'ha fet il·lusió rebre'n un comentari, ja que m'interessava saber que en pensava la resta de gent. I la veritat és que els teus comentaris sempre són ben rebuts! jejeje

Apali! que vagi tot molt bé!
Cuida't!

Gemm@

una única diferencia; els somnis que la sensació desperta i que l'experiencia amanyaga i després ofega.

He recordat això en llegir-te, les teves sempre belles paraules

misticisme i física quàntica!

¿Cuál fue entonces el comienzo de toda la materia? La existencia que se multiplicaba a sí misma por mero deleite de existir, precipitándose en innumerables trillones de formas a fin de poder encontrarse innumerablemente."

SRI AUROBINDO -Thougts and Glimpses-

Més petons!

El relat més guapo que t'he llegit mai, una alliberació o una proclama ? bé això només ho saps tu, aixi que endavant a estimar la vida...

Una abraçadota

PAu

Quetzcoalt! No et puc seguir...però m'encanta! Encara estic paint "el part de l'Eva", que algun dia potser m'atreviré a comentar.
Em van voler explicar el que era un sentiment, fins i tot la mecànica de l'enamorament. Vaig tancar les orelles i vaig fugir...volant.