S'aixeca el teló!

S’aixeca el teló!

—Avui surt vostè Sr. Mcgregor, tancant l’edició, a l’entrevista de la contraportada. 
“Fer teatre és la manera que tinc d’exorcitzar els meus dimonis”. 
El titular escollit per la periodista li semblà encertat. 
—Què el va motivar a fer teatre? 
—La primera escena que veiem a la vida sovint no és a la ficció, sinó quan contemplem a qui ens envolta com si fos en un teatre o cinema. Aquesta esdevé una escena mitològica, en el sentit que, és on se situa l’origen de la nostra subjectivitat. Crec que tots en tenim una situació com aquesta. Doncs aquella primera escena meva, aquell “pessebre” millor dit, i ara m’entendrà, succeeix en l’escola de pàrvuls a la que jo anava amb la meva germana petita. Tal com jo la recordo, hi havia un nen petit, el més petit de tots, bru, esquifit, a qui una part dels infants li estaven traient la roba i l’altra s’ho mirava de ben a prop, gaudint i adorant aquella nuesa forçada. Tant prestar-se a ser despullat com les dosis de burla i plaer de qui despullaven i contemplaven em feriren la sensibilitat i mentre tot allò succeïa vaig adonar-me que la mestra havia sortit de la classe. La mestra, la gran absent, en l’escena. 
—Per això es va fer director, per fer entrar tothom a escena, fins i tot la mestra, i alhora no haver de representar cap paper? 
—És una manera de veure-ho.
(No l’havia corregit ni matisat. Volia deixar que la intuïció d’aquella periodista seguís ben activa fins al final de l’entrevista per veure fins on els podia portar.)
—Els personatges de les seves obres entren a l’escenari penjant d’una corda. Llavors i corregeixi si m’equivoco, és una metàfora del fet que, tothom arriba a l’obra i, per extensió a la vida, en un moment molt concret a partir del qual es posarà en marxa el que serà un deliciós o, per contra, tràgic succés.
—O tot alhora. Sí que és una manera interessant de veure-ho. 
Segur que ens entendran si el Sr. Mcgregror i una servidora els desitgem pel dia d’avui: molta merda!


Pseudònim : Carmosa