sadoll de tu?

Un relat de: deòmises

i els dits recorren la pell i la llauren
amb els somnis del desig per al demà
i torno a sentir-te endins de la carn
fins a la sang que em bull cada cop que reposo
el cap entre les teves sines que alleten
la meva esperança, sempre tan exígua lluny de tu

sadoll de tu? mai, i despertaré amb les il·lusions
del nounat endins de les entranyes
per a oferir-les, encens i fragància
per a escampar-les al vent,
que t'acarona mentre no ho faig jo...

Comentaris

  • gypsy | 15-04-2008 | Valoració: 10

    quanta bellesa company, escampada en l'arena dels mots fèrtils, aquells que sembren i fan collita en ànimes alienes.
    No saps quin goig és poder llegir-te en aquesta teva humanitat tan plena de sentit.

    gypsy

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978