Ruptura a la francesa

Un relat de: Magda Garcia
Acabava de donar un cop de porta impressionant que féu trontollar tot l’edifici i se sentí per tota l’escala. Tots els veïns es quedaren estorats. Era un trencament definitiu. El que se’n diu una ruptura a la francesa. Marxà indignada, sulfurada. Havia descobert, dins la cartera del seu amant, una carta on esmentaven la ressaca sexual que tenien tots dos després d’haver estat junts durant un cap de setmana sencer. Havia lligat caps i va adonar-se’n que justament era el mateix cap de setmana que ella havia estat treballant a Madrid. Aquest malparit ja no la tornaria a veure més.

Comentaris

  • Banyes [Ofensiu]
    Magda Garcia | 09-07-2021

    Les banyes costen de portar si no té les esperes! Moltes gràcies pel comentari!

  • N'hi ha per això i molt més[Ofensiu]
    kefas | 09-07-2021

    Que tu estiguis treballant a Madrit i el teu nòvio escrigui una carta a quatre mans i després la guardi a la cartera és una situació tant romàntica que ja la voldria Madame Bovary per als seus somnis. El fet que hi surti Madrit la fa més morbosa.
    El que m'ha sorprès és la nova concepció de ruptura a la francesa. Estava convençut que era amb guillotina.

  • Mantindrà la decisió[Ofensiu]
    Magda Garcia | 07-07-2021

    Si. La ruptura és contundent i definitiva. Si tanca la porta per sempre podrà obrir-ne d'altres mt endavant I certament jo encara recordo el cop de porta que va fer trontollar tot l'edifici! Jiji

  • Ruptura[Ofensiu]
    Prou bé | 07-07-2021

    A la francesa O no, contundent! Sabrà mantenir la decisió? Ben explicat. Gairebé he sentit el cop de porta!

  • Ruptura[Ofensiu]
    Prou bé | 07-07-2021

    A la francesa O no, contundent! Sabrà mantenir la decisió? Ben explicat. Gairebé he sentit el cop de porta!

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

146 Relats

487 Comentaris

38480 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.