Reunió de crisis

Reunió de crisis

Com tots els veïns ja sabem, el Roc és el veí del quart segona. Viu amb la Lia i família en un dels dúplexs de la comunitat. L’home es dedica a dibuixar còmics, ja ho sabeu!, fent ninots té el pis més gran de tota l’escala. Tot i això, també és qui paga més impostos a banda de ser el qui té més fills amb les dues dones reconegudes. Es parla d’altres fills no acreditats. Segons sembla, de jove era una mica tarambana; ell s’autoanomena bohemi. De fet, la Lia n’està assabentada i no l’amoïna gens.

Però anem al gra. És notori reconèixer que el Roc és el nostre president vitalici ideal, després que l’amo de l’última agència immobiliària que ens va dur els números s’esfumés amb els estalvis comunitaris. D’aleshores ençà, mai no hem tingut cap entrebanc, ni econòmic ni legal. Entre vinyeta i vinyeta, ell amb un germà procurador que l'ajuda en els assumptes administratius se’n fa càrrec de les gestions de l’escala. Imagino que cap de nosaltres dubtem de la seva honestedat. Tampoc ens ho podem permetre. Amb tots i totes nosaltres sempre ha estat un home de paraula, i cap dels seus set fills reconeguts passa gana ni privació, potser per això confiem en ell i li estem molt agraïts per la seva tasca. I afegiré que, malgrat saber com ens és d’essencial, ell tampoc no en fa escarafalls ni ha mostrat signes de cansament pel càrrec. Però aquesta vida és un pou de sorpreses, on la cal i l’arena se solen barrejar. Per Cap d’Any el pobre Roc va patir un ictus, després d’anunciar-li la Lia que estava prenyada de bessons.

Companys!, si no trobem cap altra resposta a la crisi oberta, hem de desitjar-li una prompta recuperació, tot i que us semblarà una cosa molt egoista, tanmateix, els veïns ja podem estar amb l’ai al cor, sense ell no som res! Els metges diuen que se’n sortirà i en privat jo mateix així ho espero, abans no calgui liquidar els impostos del provinent trimestre.