retrat de sibenik

A veure... no et moguis, ara estàs perfecta... o no, potser una mica més cap a l'esquerra... així... No, no acaba d'estar ben enquadrada. Si l'agafo a ella tan a prop no es veurà res de la plaça. I no sé si s'apreciarà la blanco de les pedres. M'hauria de tirar una mica enrera... així. Si ara es veu la cantonada aquella, amb el balcó de pedra, encara que si fes la foto cap al centre de la plaça enganxaria la parra aquella. El contrast del verd sobre el blanc de les parets quedarà genial. Va, no arrufis el nas Maria, que no quedaràs bé. Ara la llum, té una llum molt especial Sibenik, i mira que no n'havia sentit a parlar mai. Ja faig bé de deixar triar a la Maria. Si, si, ja estic. A veure, si obro l'obturador... o potser no tant, si no es difuminaran massa la parra i el balcó. Però potser només que es vegi el color ja es percebrà el contrast, i a més amb aquesta camiseta taronja està guapíssima i val la pena que destaqui força...mmmm. Maria, mira cap aquí, no te'm despistis, si ja sé que el cambrer t'està mirant... no anessis tan escotada! A veure, gairebé ja està... apa, ara ha de passar la senyora aquesta carregada de bosses... no es podia esperar un momententet. Apa, massa fosc? Coi de núvol, un momentet, si dona, demana un altre tallat si vols, però no et giris! Va, ara estàs perfecta... només un moment.. ja està!

Perquè se m'ha acudit de dir que aquesta plaça era tan lluminosa? No podia haver dit bonica, simplement? Ara se li ha acudit fer una foto... ens hi podem passar tot el matí. I jo aquí amb el croissant de xocolata a punt de començar... i ara no el puc mossegar, perquè segur que se'm queda xocolata als llavis i el Pep és tan encantat que no em diria res, ell amb que li surti la foto ben enquadrada ja en té prou...i qualsevol diria que és un fotògraf professional. De les fotos de París, amb la història aquesta de que la llum de la ciutat era molt especial, van sortir totes fosques. I el croissant aquest que té tan bona pinta, ja el vaig clitxar ahir al vespre quan vam parar a fer un gelat. Oi que era aquest carrer que hi havia la botiga de roba? Que si, ja miro a la càmera, però dóna't manya, que el cambrer fa mitja hora que ens mira. No, no es mira l'escot, es mira com estem fent el pallasso. Ei li demano un altre tallat que aquest ja me l'he acabat abans de començar el croissant. Com vols que li demani sense mirar cap a dins del bar?... És que sembla que només pugui veure el que hi ha dins la càmera... què, per fi?... ja era hora!

L'Stipe s'ho mira divertit. Sota el seu frondós bigoti dibuixa una rialla trapella. N'ha vist tantes de parelles com aquella! Encara que aquests no sap d'on deuen venir, perquè no n'identifica l'idioma, quelcom entre italià i francès... espanyol tampoc, vés a saber! Però l'idioma és indiferent, podria posar paraules a la discussió silenciosa que mantenen, ell obsessionat en que surti bé la fotografia, ella, amb la paciència al límit. Se'ls mira sorneguer, però a l'hora no pot evitar sentir certa tendresa per la parella. La noia és maca, i el xaval fa cara de bona persona. Ha vist infinitat d'escenes com aquella, potser alguns cops una d'aquestes fotos ha originat una discussió de veritat, la majoria, però, es deuen haver quedat en uns morros puntuals. Ara sembla que a la noia se li esgota la paciència. Li fa gestos per demanar un altre tallat. L'Stipe, sol.lícit entra al bar a buscar-lo, quan surt, afortunadament, l'artista vocacional ja ha acabat, ella està una mica emmurriada, res greu, segons la mirada experta del cambrer. Tant de bo la noia hagi sortit guapa, pensa, així potser oblidarà aquesta tortura i, quan vegi la foto, li portarà bons records de Sibenik.