Retorn (2)

Un relat de: Atlantis
Retorn


Torno des del blau
per por a equivocar-me.

Obscurs rebrots s’aixequen
en la distància exacta dels meus ulls.

I torno, amagada,
en el nucli tel·lúric de les teves mans.
M’arrauleixo en els teus braços, perduda
-com un ocell
extenuat de volar.

Però sé que no hi ha
cap lloc segur on resguardar-me.

I que jo sóc només
l’únic horitzó.




Comentaris

  • Alehores, sí...[Ofensiu]
    rnbonet | 19-01-2021

    Del millor que hi ha en poesia a RC.

  • Nosaltres[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-05-2020 | Valoració: 10

    Hola Atlantis. Sí, vaig tenir una pneumonia o un corona virus B, no ho sé, els metges tampoc, però han sigut tres setmanes com mai les havia patit. Ara estic molt bé, encara recuperant-me del tap que se'm va quedar a les orelles. He anat de menys a més i això em fa sentir molt optimista. I aquí, a Ribes de Freser, en ser menys de 5.000 habitants, podem sortir a qualsevol hora del dia.
    I pel que fa al teu poema i al que vols dir, tens raó: nosaltres som els que hem de decidir el nostre present i futur, convivint amb els altres, això sí. Tot depèn de la serenitat. Quan t'acompanya, és la felicitat.
    Espero que estiguis bé de salut, rep una forta abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • T'arrauleixes amb amor.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-05-2020 | Valoració: 10

    Un poema ple de tendresa i amb un valor del teu desig per al teu amor. És molt elegant de paraules i molt ben explicatiu. Un plaer de lectura, Atlantis.
    Una abraçada en la distància i cuida't. Ah sí, gràcies pel teu amable comentari al meu poema: "Dits d'erotisme", on em comentes molt bé. Me n'alegre de que t'haja agradat.
    PERLA DE VELLUT

  • Fil de tendresa[Ofensiu]
    Canela fina | 05-05-2020 | Valoració: 10

    Dolces paraules ens comparteixes, lligades amb un fil de tendresa, gràcies. I gràcies també pel teu comentari al meu relat Seducció. Una abraçada ;)

  • a recer de...[Ofensiu]
    Nil | 04-05-2020 | Valoració: 10

    En acabat hom acaba cercant la seguretat i la compressió en un mateix. Podem recolzar-nos, arrecerar-nos en algú...Però com tot és efímer i alhora producte de les nostres necessitats i desigs, no tenim altra escapatòria que la d'estimar-se un mateix.un poema on de ben segur molts relataires es sentiran identificats. Salut, Nil.

  • Ambivalència[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-05-2020

    Em sembla una poesia on es mostra l'ambivalència del desig. Per una part la somiada seguretat de la intimitat tel·lúrica i per l'altra la realitat, la necessitat de reafirmar la pròpia personalitat. Una poesia molt bonica.

  • Cansat de viatjar per la intempèrie em refugio entre els teus versos[Ofensiu]
    kefas | 02-05-2020

    Som d'enlloc perquè som de tot arreu i, anem on anem, sempre donarem voltes, sense descans, sobre nosaltres mateixos. La nostra pròpia ombra és el inabastable horitzó.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

74 Relats

430 Comentaris

46355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogira@hotmail.com