Reproducció

Un relat de: Magda Garcia
Ja triguen a tornar per desenterrar-me. No vull continuar envoltada de terra, d'arrels, ni de tanta foscor. A mi m'agradava estar a l'aire lliure, veure el sol, sentir la seva escalfor al meu cosset… i no tinc ganes de seguir aquí enfonsada per reproduir-me.
No vull tenir descendència i m'agradaria morir així. Tal qual. Com a llavor protegida i amb denominació d'origen que sóc reivindico viure sense sentir-me un semental. Dic jo que també tenim dret a decidir si ens volem reproduir.

Comentaris

  • Que bé [Ofensiu]
    Prou bé | 15-03-2023

    Que bé et poses a la pell d'una llavor i fent-ho, ens fas pensar mentre gaudim de la lectura!
    Amb total cordialitat

  • Denominació d'origen. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-03-2023 | Valoració: 10


    M'ha agradat com descrius aquest microrelat, que és senzill i a la vegada amb la teua bona opinió: No vull tenir descendència. Reproduir-te, res de res.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Reflexió[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-03-2023

    Una reflexió profunda molt ben encertada Magda.
    Cordialment.
    Rosa.

l´Autor

Magda Garcia

115 Relats

339 Comentaris

24826 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions i crear personatges que mereixen volar per sí mateixos.