Remuneració aleatòria?

Al meu poble hi ha dos nois. L'un, passa la quarantena. L'Altre, està a pocs anys de la jubilació. El primer treballa d'educador amb nens i joves; a més, també fa hores extra com a entrenador de cert esport en un club privat. L'altre, és jardiner, i, acabada la jornada, entrena per gust, com a una mena de voluntariat, als joves del poble, en la mateixa modalitat esportiva que el primer.
Fa uns dies, debatíem això amb un amic. Bé, debatíem un altre tema, però aquest em va aparèixer, com una revelació, en el transcurs de la mateixa. I aleshores em va venir una pregunta que en podríem dir filosòfica, per bé que el verb al qual es refereix ha estat poc explorat a la història de la filosofia, que s'ha preguntat ostentosament l'origen i causa de la vida, de l'ésser, del coneixement... però avui jo pregunto: què és treballar?
Una hipòtesi de l'origen etimològic d'aquesta paraula és que prové del llatí vulgar tripaliare 'torturar', derivat de tripalium 'espècie de cep o instrument de tortura'. Una altra accepció refereix a "tres bastonades": Les que donava l'amo a l'esclau quan aquest no el complaïa.
Estic segur que molta gent subscriuria aquest sentiment subjacent que els provoca l'acte del treball.
Però tampoc vull anar tan lluny. En el marc de la conversa que tenia amb aquest amic, ell es va referir a una tercera amistat en comú, un company amb qui havíem estudiat junts i que ara està a les altes esferes de la política municipal. I va dir de l'esmentat que 'tenia una bona feina'. Jo, que el conec amb prou proximitat, puc afirmar que de feinejar, ben poc. El que sí que té és un bon sou, i no una bona feina. I això em va provocar un cert lapsus freudià, en el que em vaig adonar que inconscientment associem treball a remuneració, quan , per sort o per desgràcia, aquest binomi no acostuma a ser complementari sinó excloent. I per això penso en aquests dos bons homes del meu poble. I em pregunto: Quin dels dos treballa, el que cobra per entrenar, o el que ho fa gratuïtament després d'una esgotadora jornada laboral? I encara més: Qui treballa, l'alt o mitjà funcionari de l'administració pública que ningú sap exactament què fa, si és que aporta algun benefici a la comunitat, o la voluntària de la Protectora d'Animals que neteja els gossos tres hores diàries? (El gènere femení no és atzarós, però ara encetar el meló del treball domèstic i de la maternitat excedeix les pretensions d'aquest escrit)

La conclusió a què vaig arribar – el diable habita en els detalls, afirma un proverbi de la Tradició- és que cal ser rigorosos amb el llenguatge, i expressar-nos amb precisió, perquè...

No tothom qui cobra, treballa, i no tothom qui treballa, cobra.