Aquell Instant

Aquell instant

forçosament absent
En què dos individus que se saben efímers
Actuen menyspreant la vida
Com si existissin per sempre
I es poguessin permetre el luxe
D'entregar-se a banalitats

Aquell instant

On la perplexitat regna
On la vergonya impera
On alguns encara abaixen el cap
I altres ja s'han insensibilitzat

Aquell instant
On la ment ha de quedar en blanc
Però sobretot el cor

Aquell instant
On ens deixem guiar per la por dels segles

Sempre ha estat així, no?
No hi ha alternativa, oi?
I jo, què vols que hi faci?

Aquell instant,

On la vilesa governa
Per al qui entrega l'objecte d'infàmia
I per qui n'és el receptor

En aquell precís instant, si t'hi fixes
Quan hi caus per enèsima vegada

En aquell instant
No hi ha res
Ni Amor, ni Vida, Ni consciència.

Aquell instant, viscut cada dia milions de vegades.
L'instant d'una transacció econòmica qualsevol.

Aquell instant.