Policia

Tenen el mateix nom, el mateix cognom. Ocupen la mateixa casa i calcen les mateixes sabates. Dormen al mateix coixí, al costat de la mateixa dona. Cada matí, el mirall els torna la mateixa cara. Però ell i ell no són la mateixa persona:
--I jo, què hi tinc a veure? --diu ell, parlant d'ell, mentre s'encongeix d'espatlles.

--Jo compleixo ordres --diu, o diu:

--Per això em paguen.

O diu:

--Si no ho faig jo, ho fa un altre.

Què és com dir:

--Jo sóc un altre.

Davant l'odi de la víctima, el botxí sent estupor, i fins i tot una certa sensació d'injustícia: al capdavall, ell és un funcionari, un simple funcionari que compleix el seu horari i la seva tasca. Acabada la jornada de treball esgotadora, el torturador es renta les mans.

Ahmadou Gherab, que va lluitar per la independència d'Algèria, m'ho va explicar. Ahmadou va ser torturat per un policia francès durant diversos mesos. I cada dia, a les sis en punt de la tarda, el torturador s'assecava la suor del front, desendollava la picana elèctrica i guardava els altres instruments de treball. Aleshores s'asseia al costat del torturat i li parlava dels seus problemes familiars i de l'ascens que no arriba i de la cara que té la vida. El torturador parlava de la seva dona insofrible i del fill nounat, que no l'havia deixat tancar un ull tota la nit; parlava contra Orà, aquesta ciutat de merda, i contra el fill de puta del coronel que...

Ahmadou, ensangonat, tremolant de dolor, cremant en febres, no deia res.