La tradició del kung Fu i els 8 animals

La tradició del símbol del Pa Kua (o Ba Gua) és rica en significats. Un d'ells és el que el vincula al Kung Fu: concretament als 8 estils de combat, cadascú relacionat amb un animal (aquests animals varien segons la tradició o escola).

A la meva estada al refugi de Montserrat, vaig tenir l'oportunitat de compartir habitatge amb un mestre de Kung Fu, qui em va explicar l'origen dels estils de la seva escola, relacionats amb el sender òctuple dels vuit trigrames del Pa Kua, que a la seva vegada constitueixen l'arrel dels 64 hexagrames de l'I Ching:

Aquesta tradició ens parla dels animals no només com a estils de lluita, sinó també com a formes arquetípiques d'encarar situacions vitals. És a dir, són alhora un estil físic extern i un estil psíquic intern.

Així, el trigrama Ken, vinculat a l'element terra, era en la seva tradició l'Ós: un estil ben conegut pels practicants de Tai Chi, especialment la postura d'home abraçat a arbre. I bé, de què tracta a nivell vital emular, absorbir o representar l'energia de l'ós?
L'energia de l'Ós és l'energia de la rigidesa, del "em planto". Una energia que evoca persistència, tenacitat i és clar, tossuderia. És aquesta postura vital en què "no ens movem de lloc". Pel que fa a l'estil de lluita, és tosc, amb pocs moviments, lents però bruscos i potents, i posicions defensives sòbries difícils d'atacar.
Ara bé, com que cada trigrama està situat al perímetre del Yin Yang central, invariablement està polaritzat, i en tant que polaritzat, desequilibrat. Per això, quan un a la vida és excessivament – i durant excessiu temps – rígid, la vida acaba per polaritzar-lo al seu oposat: Aquí trobem Kun, La grua.
La grua es deixa endur: si el vent la porta a la dreta, es dirigeix a la dreta. I a la inversa. La grua és l'estil de lluita que se sol practicar sobre un sol peu, caracteritzada per moviments ràpids i suaus, gairebé lliscants, i per cops secs a velocitat fulminant. A nivell interior, la grua és l'energia de la fluïdesa, del deixar-se emportar, però que, com ja hem vist, també requereix de la rigidesa – necessària per concretar objectius – per anivellar-se. I així neix el primer parell d'animals oposats d'aquesta escola de Kung Fu.

Als trigrames Chen-Tui i Chien-Sun trobem sengles polaritats: D'una banda, la pantera, l'energia motriu de la qual és la por, i l'estil de lluita de la qual és ben enganxat a terra. Sovint, em va explicar el mestre, la pantera representa aquests estats vitals de "resistència" davant del que la vida ens presenta: la repressió i la resiliència. Què passa quan, eventualment, un adquireix mestratge en l'art de suportar la por? Es torna valent, audaç, fins i tot massa segur de si mateix: Hem saltat a la polaritat oposada, el Tigre, amb un estil de lluita similar, ja que és també un felí, però aquesta vegada, dret i irradiant seguretat, imponent i impositiu. L'estil del tigre és gairebé sempre ofensiu i amb prou feines té moviments de defensa.
A la tercera diada ens trobem al Mono: segons diu la tradició xinesa, els nascuts sota aquest signe solen tenir multitud d'aprenentatges, sovint complexos, en el seu trajecte vital. Què passa quan un mico va aprenent dels "pals que li dóna la vida"? Tard o d'hora es torna confiat. I així saltem al seu oposat: el Cérvol, l'actitud fonamental del qual és la de la confiança: la cornamenta del cérvol ens recorda justament els punys alçats dels lluitadors de muay thai. Però, l'excés de confiança, tard o d'hora, acaba en deixadesa, i la deixadesa ens porta a tornar a aprendre. De Mono a cérvol, de cérvol a Mono... Com les altres parelles, tendeixen a oscil·lar dinàmicament l'una amb l'altra.

I arribem a la polaritat bàsica, la més fonamental, trobada al trigrama inferior i al superior en línia vertical del Pa Kua: Kan-Li, l'aigua i el foc, l'animal i l'esperit. I... En quins animals són representades aquestes forces primordials?

A les aigües mare, Kan, tenim el rèptil preferit per les tradicions ancestrals... La temptadora dels habitants de l'Edèn al cristianisme, el rèptil emplomat Quetzaltcoátl entre els amerindis, l'energia establerta a la columna vertebral de la Kundalini iòguica, i un llarg etcètera... La serp. Amb moviments sinuosos i traïdors, aquest estil de lluita és un dels més complicats de dominar. La serp és l'energia de l'instint, l'animalitat i la base de la matèria. I si al trigrama inferior tenim la serp... Què queda a l'últim trigrama per definir, el més elevat de tots?
Un altre rèptil, emblema de l'evolució final d'aquest darrer, i símbol de l'evolució de l'esperit: el rèptil dels emperadors que aquesta vegada ha transmutat l'instint amb les ales de la consciència: el Drac.

Finalment, al Pa Kua hi ha un altre estil de lluita que no es representa a la imatge, però que inclou tots els altres: El Borratxo, que s'acostuma a representar imaginàriament just al centre del símbol del Yin Yang: l'estil suprem, que inclou totes les polaritats, totalment espontani i imprevisible, la mateixa encarnació del Tao. El borratxo, en no estar polaritzat - En abraçar totes les polaritats alhora- es fon amb l'existència i es converteix en el lluitador suprem. Val a dir, ja no lluitador, ja que no té amb qui lluitar: el Borratxo balla amb i en l'existència mateixa.