El preu del seny

Fa molts anys, en un antic reialme, hi vivia un rei noble i bondadós. Era amable amb els seus súbdits i gaudia de la gràcia divina. Un dia, en una tremolosa nit de tempesta, es va desvetllar a plena nit, i just en obrir els ulls, va veure un àngel celestial que apareixia a la seva habitació:

-Apreciat rei, Déu m'ha enviat per fer-te una advertència. Per causes inaccessibles a les raons humanes, una pluja caurà d'aquí a set dies a tot el reialme. Qui begui de l'aigua d'aquesta pluja es tornarà boig. Com que ets un rei honest i bondadós, sabràs què fer amb aquesta informació. Benediccions!

I dient això, l'àngel es va volatilitzar

El rei, creient com era, va donar crèdit a l'aparició: Immediatament, va fer construir un pou ben profund al bell mig de la sala principal del castell, en el qual podria abeurar-se. Quan va estar finalitzat, va decidir col·locar cartells a tots els poblats del reialme advertint-los, però ja era massa tard: El setè dia va albirar i, de bon matí, una abundosa pluja va regar camps, cases, graners i granges de tot el reialme. L'aigua es va filtrar als rius i a les fonts immediatament.

I tal com havia pronosticat l'àngel set dies abans, tothom es va tornar boig.
Uns caminaven enrere, altres feien senyals incomprensibles, molts es discutien sense cap motiu, i encara més es tornaren cobejosos i distants.

El rei va intentar persuadir-los, poble per poble, de tornar a entrar en raó i restaurar al reialme el seu ordre habitual.
Però quina fou la seva sorpresa quan es va veure desacreditat pels seus propis súbdits, que el menyspreaven amb tota mena de comentaris, uns comentaris que venien a dir:
-'El nostre rei s'ha tornat boig'!

I el rei fou invariablement ignorat per tots els súbdits del seu reialme.

Trist, el rei es va enclaustrar al seu castell. Gràcies al pou que havia construït, estava a resguard de l'aigua de la bogeria.
Però van passar els dies, i amb ells, les setmanes
Van passar les setmanes, i amb elles, els mesos
Van passar els mesos, i amb ells, el primer any...

I la soledat del rei era cada cop més difícil de suportar. El rei estava sol, completament sol, malgrat que fos l'únic que havia conservat la salut mental.

I l'aïllament calava més i més en ell.
I l'aïllament es va tornar desesperació.

I la desesperació era un combat cada vegada més difícil de sostenir a la vida del rei.

Així que, un dia, de bon matí...es va aixecar.

Es va vestir com un camperol, i es va acostar al riu més proper al castell

I va beure l'aigua del riu.

I es va tornar boig com la resta del reialme.

I, al cap de pocs dies, a tot el reialme es va celebrar una gran festa, ja que van adonar-se que el rei havia recuperat, miraculosament, la raó.