El guerrer sideral

Hi havia una vegada, fa molt temps, a l'època en que nosaltres els humans encara viviem a les coves, un guerrer de l'espai exterior. Aquest noi, pertanyent a una espècie molt similar a la nostra, però que vivia en un planeta molt diferent, viatjava un dia per l'espai sideral de retorn a casa, a bord d'una petita nau. Era un guerrer valent i just encara que, com la majoria de guerrers, era de caràcter rígid. Portava la mateixa vestimenta que un soldat de l'Edat Mitjana: una cota de malla, un escut i una llança.

Durant el seu trajecte la nau es va avariar, i es va veure obligat a fer un aterratge d'emergència al planeta Terra.

La nau va quedar lleugerament avariada. Només s'havia danyat una peça de sclínfox, un material similar a l'acer a la Terra, però el descens havia estat suau. Per fortuna, va aconseguir aterrar al mig del desert. Era el desert del que avui dia es coneix com Egipte.

El jove guerrer tenia absolutament res més que sorra al seu voltant. El guerrer desconeixia què era la sorra, ja que al seu planeta la constitució del paisatge era totalment diferent. No obstant això, guiat per la necessitat de trobar una forma de reparar la nau, va començar a caminar.

Quan ja feia algunes hores que caminava, una tempesta de sorra es va precipitar sobre seu; com que el guerrer mai havia experimentat un imprevist com aquell, va posar tot el cos en tensió, va alçar l'escut i amb la llança es va posar en posició d'atac per tal de protegir-se de l'atac que s'abraonava sobre seu.

Malgrat l'atordiment, la sorra als ulls i la desorientació total, va aconseguir aguantar fins que va passar la tempesta. Quan es va adonar que havia resistit a l'envestida i que, pel que semblava i potser gràcies a la seva mostra de capacitat defensiva, el seu rival havia fugit, va continuar caminant pel desert durant alguns dies més.

Al quart dia va començar a caure una abundant cortina d'aigua, fruit dels escassos viatges dels núvols carregats d'aigua cap a aquell lloc. El guerrer, que en aquest cas també s'hidratava amb aigua al seu planeta, Tement un altre atac, va col·locar
l'escut just a sobre seu per protegir-se de les precioses gotes d'aigua que s'abalançaven sobre d'ell.