Remordiments (culpa)

Fantàstic, sorprenent! Un final excepcional! Inesperat, curt, però contundent! M'encanta la fredor de no sentir per la dona i en canvi sentir-se malament pels 5 euros!!! Una ment rebuscada aquesta!

Com sempre, un plaer llegir-te

Una abraçada!

Un relat molt ben trenat, amb la dosi justa de superficialitat fins colpejar amb la meitat fosca del protagonista.

Això si, alguns detalls:

1.- Al primer paragraf, "aquesta furgoneta" implica que n'hi ha mes, o que la estem veient. Jo posaria "la furgoneta". I despres de "semafors" hi posaria una coma, per donar força a la seguent frase.

2.- Al segon paragraf, masses "deuen". Millor, el segon "deuen haver descobert" canviar-ho per "han descobert"

3.- Al tercer paragraf, despres del "jo", una coma.

4.- Al cinque paragraf, masses "terra". Potser canviar-ho per "sol", "gespa", "sotabosc" o similars.

Tots aquests "arreglos" des del meu punt de vista, personal i intransferible. Sempre tracto de millorar els relats que m'agraden, i com els meus mai els veig perfectes, prefereixo atacar aquells que els hi falta molt poc per esdevenir rodons com botons d'armilla.

roarscach (...es que el meu teclat ha perdut la tecla dels accents...)

Un començament gairebé idíl·lic: el bosc, el paisatge selvàtic…
Després, la compassió pensant amb la noia, els remordiments lleugers pel silenci còmplice del petit furt involuntari.
Una mica més d'entorn natural i la consciència de nou, fent la seva feina dins el cap d'un home honrat, bona persona, que es comporta dins la normalitat.
Fins aquí, res no fa presagiar cap ensurt.
El text ofereix una lectura fàcil, alternant el tema de reflexió interior amb breus pinzellades descriptives, tot just un traç no massa ferm de l'entorn.
I de sobte salta als ulls la paraula "cadàver" i la ment entra en alerta!
En arribar a "estrangulava", la incredulitat de la difunta corre parells amb la sorpresa de la lectora, que somriu inevitablement.

Ai, astrònom! Quina bona jugada, la teva! I quin contrast més ben buscat!

Has anat aixecant la imatge d'un bon jan, d'un home que no sent còmode dins la seva pell pel tema dels diners... i resulta que aquest caràcter no li ha impedit, però, acabar amb la pesada de la seva dona!
Com t'he de fotre canya per això, si m'encanta el joc que has portat!

Respecte a la forma, res a dir: les frases curtes, l'alternança dels paràgrafs i la seva mida marquen un ritme del tot adequat.
El recurs del monòleg, absolutament apropiat, amb les preguntes retòriques i la deixis ben emprada.

Em sembla que aquest és un exemple del que ets capaç de fer quan escrius inspirat i per plaer!
Hauré de pregar amb algun personatge influent per a què la inspiració et visiti sovint i et proporcioni moooltes estones de goig... després, jo les gaudiré llegint-te!

Gràcies per portar-me fins el teu relat, m'ho he passat d'allò més bé!
Unaquimera

Bona contraposició d'idees, i sentiments -o, més ben dit, no-sentiments-, sí senyor!

mata a la dona com si res i se sent culpable dels cinc euros, ajjajaja.

De fet, fas ben palès, que a la vida tot es relatiu i les prioritats de la gent, també.

Molt ben escrit astrònom!

gràcies pel comment! aniré llegint, ahir vaig riure molt amb el teu relat!

petons copernic !!gypsy