Remitent contundent

Un relat de: llpages
Jan,

M’ha costat molt de decidir-me, però no puc més, et deixo.
I ho faig pel bé de tots dos, que hem passat uns inoblidables primers cinc anys plegats... i els dos darrers per oblidar. He fet el possible per distreure’t de la teva passió, desgraciadament sense èxit. Definitivament, els escacs m’han guanyat la partida. Ahir al vespre, aquest teva maleïda obsessió feu passar inadvertida la meva suggerent combinació de nit, amb el temps que vaig invertir en triar-la..., i això que em van dir que no em fallaria! La teva dama no és una dona de carn i óssos amb qui compartir un sopar, una sessió de cinema i molt de plaer al llit, sinó una peça de fusta dreta sobre un escaquer que ni xerra ni t’abraça però que et té del tot hipnotitzat.
Ni el joc d’escacs, amb el que pretenia que me n’ensenyessis per apropar-nos una mica, ha fet el seu efecte; ahir em vas donar les gràcies pel regal i vas enfilar cap a la pantalla de l’ordinador per a seguir amb les teves partides en línia. Decebuda, la trucada del teu cap a la feina, comunicant-me aquest matí que havies decidit de plegar perquè tenies d’altres objectius més engrescadors a la vida (has fet el cop de cap i et convertiràs en jugador professional, oi que sí?), ha estat la rematada final.
No cal que em busquis. Quan trobis aquesta nota, el teu germà i jo (sí, ho has llegit bé, el teu germà i jo) estarem aterrant molt lluny d’aquí, on esperem iniciar una vida en comú que segur que m’omplirà més que la que he compartit amb tu.
Gaudeix de la vida, de part de qui no et guarda cap rancúnia,

Eli
* * *

Benvolguda ex,

Has fet bé, això ja no s’aguantava per cap banda: escac i mat a una relació amb menys futur que un peó aïllat en plena obertura. No oblidaré els nostres primers anys de parella, i esborraré ara mateix del meu record els darrers. Estic fart de que no em recolzessis en una afició que vaig descobrir que m’ajudava a suportar les interminables jornades a la cadena de muntatge, tot esperant que sonés la sirena per a retrobar-me amb els meus contrincants en línia i comentar les partides encetades. No cal dir que ells m’animaven quan els explicava l’alienant que pot arribar a ser estar-se vuit hores davant d’una màquina que sempre fa el mateix, com unes taules per repetició de jugades. Encara espero unes paraules de recolzament sortint dels teus llavis.
És clar que la visió d’aquell déshabillé negre tan provocatiu, amb una visió velada de les teves rodoneses, em va deixar sense alè: a qui se li acut disfressar-se de vampiressa quan no has permès mai que abaixés el llençol i em tapaves la boca mentre follàvem? Pretendre passar de no deixar-me obrir ni el llum de la tauleta de nit a contemplar-te com una font de luxúria d’allò més libidinosa és, pel cap baix, molt perillós per a la salut del sistema cardiovascular, que sense preescalfament un pot prendre mal a l’acte i jo ja començo a tenir una edat. Si és que t’ho he repetit sempre, l’amenaça és més forta que l’execució.
Quant al joc d’escacs que em vas regalar, només dir-te que les figures d’inspiració oriental que reprodueixen cavalls, alfils, torres, peons, reis i dames són d’un estil tan recarregat que amb prou feines sóc capaç d’esbrinar què he mogut de casella. Em declaro inútil en distingir un alfil d’un peó, la indumentària barroca que llueixen cadascun d’ells és tan sofisticada que quedes embadocat mirant la peça, de tan lletja, i tot l’anàlisi de la posició se te’n va en orris, perdent irremeiablement per caiguda de bandera.
I no acabo, que quan vaig veure el preu a l’etiqueta lateral del tauler, va anar d’un pèl que no m’has de retornar. I no perquè fos car, és que ni t’ho imagines: si sumes l’import del conjunt de roba interior (sí, encara penjava del gafet de l’esquena del sostenidor) al que marcava el joc d’escacs, el total de cent amb cinquanta és exactament el que vaig deixar al meu germà abans d’ahir, amb la promesa que me’ls tornaria més aviat del que em pensava. I tant, que me’ls va tornar! I en forma d’escac a la descoberta!
No t’ho creuràs, però malgrat tot encara t’estimava. Per això, quan vaig adonar-me que la loteria m’havia agraciat amb deu milions nets d’impostos, vaig acomiadar-me de la refotuda feina i vaig comprar dos bitllets d’avió cap a unes illes paradisíaques. Llàstima que quan he arribat a casa, ho he vist tot aclarit: les hamaques que haurien acollit els nostres cossos reconciliats, mentre xarruparíem d’una sola canya l’elixir afrodisíac que hauria fet més excitant la posta de sol, seguiran vacants. És la mateixa sensació amargant de quan perds un peó a punt de promocionar.
Us desitjo el millor, el mateix que em recomana el meu advocat, qui està convençut que amb la nota que m’has deixat mai podràs reclamar ni un cèntim del meu renovat compte corrent. No ho oblidis: peça tocada, peça jugada.

Jan
P.D.: al meu germà Marià, quan va néixer, li van posar de nom Maria, però suposo que això no serà cap entrebanc en la vostra relació. Quan corones, no pots demanar mai un altre rei, reina...

Comentaris

  • S'hi subllegeix algun fil real...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 08-12-2015

    Amb tot, està bé ficcionar i vomitar.
    El relat està molt ben escrit. L'acidesa és una forma de treure dolor, d'alliberar. I els dos protagonistes l'han de menester i ho fan. El retret. I les explicacions del mateix.
    El que trobo 'massa lligat expressament' allò de la loteria, potser. Per altra banda entenc que sigui per fer més fulminaire la carta de resposta.

    El narrador va de part de l'home, està clar.

    El títol, ben trobat i musicalet amb els dos mots acabats en 'ent'.

    Mena

  • Coses de parella[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 04-01-2015

    Un relat/missiva àgil, directe, que et té intrigat fins al final. I quin final! Un escac i mat per a la pobra ex.
    Ben trobat el paral·lelisme entre el joc d'escacs i la història personal de la parella.
    Bona feina!

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

994 Comentaris

295308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.