Regal sorpresa

Regal sorpresa

—Serà un regal espectacular —va dir el pare—. La nena serà tan feliç!
—No ho sé —va dir la mare—. Un ésser viu no és regala així com així.
—No has vist els ullets que fa quan ens ho demana? Li fa tanta il·lusió!
Parlaven en veu baixa per no despertar la Greta, que dormia a l’habitació del costat.
Quan els hi va demanar, ells es van quedar en estat de xoc primer i entendrits després. Demostrava tot l’amor que pot desprendre un cor innocent de deu anys.
—Pensa-ho bé, Albert. Primer tot seran alegries, però amb el temps, serà una càrrega.
—Però ella és la líder de la colla. Ha d’actuar com a tal.
—El tindrem a casa les vint-i-quatre hores, l’haurem de treure a passejar, no sabem ni què menja. No tenim pràctica en aquestes coses. Al final me n’hauré de cuidar jo, ja ho veuràs.
La Teresa va acabar cedint a contracor. Ell s’encarregaria de tot. Va ser una setmana de nervis, gestions i molts secrets. L’Albert estava excitat. La Teresa feia morros.
El dia de l’aniversari, de bon matí, la Greta va córrer al llit dels pares, s’hi va enfilar i cridà:
—Ja tinc deu anys! Vull el meu regal!
—Molt bé —va dir l’Albert—. Posa’t el vestit de princesa Disney i espera’ns al sofà.
Els pares van agafar de darrere el cotxe la caixa de cartó que tenien amagada, grossa, amb quatre forats de ventilació i un llaç vermell gegant.
La nena esperava al sofà, vestida d’Elsa de Frozen amb la perruca rossa que tant li agradava. La cara li resplendia de joia i picava de mans de pur nerviosisme.
—Aquí el tens —li va dir l’Albert amb un somriure de triomf —. Ja el pots obrir.
La Greta va treure el llaç vermell amb mans tremoloses, va estripar el paper de regal, va obrir la capsa i mirà dins. Un nen arraulit al fons de la caixa li clavava una mirada blava i atemorida.
—T’agrada? Es diu Nikolai i l’acaben de portar de Kiyv. Mira —va dir el pare aixecant-li la camisa al nen—, encara té metralla a la panxolina.
—Ostres papi! Jo el volia ros. Es pot canviar?


Signat:
Víctor Colomer