Recorda'm

Qui em veu ara? Qui fos el que em veiés ahir. Dolç passat, simple, i camino ara sobre aquets gastats genolls que ho pogueren tot. I camino encara, més lent, més costós, però camino. No camino sol, mai, però enyoro els que de blanc i negre m’acompanyaren. Enyoro aquelles fotografies, enyoro aquelles nits a la plaça, l’agafar de la mà imprudent i envalentit, i el ser eterns. I ballar el pas del temps, i ballar els bons i mals moments, les malalties, el plorar, les pèrdues i, sobretot, els somriures. Oh dolça música llibertina, oh àgils i melòdics dits. Acompanya’m estimada, sigues pas ferm, curt o durador, sigues sols, que així jo ja seré. I viurem junts altre cop el pas del temps, un instant demano per viure’l tot.
Recorda’m en el mal temps, en els mals dies. Recorda el que vivia de somnis i el que es mor ara per haver pogut viure. Tal com tu, jove, madur llavors, quedant sol. Perquè molt em lamentava dels fracassos insignificants, petits, diminuts, però fracassos, i era incapaç de veure’n l’ajuda, l’ànim i el simple acompanyar dels que ara em penyoren. Perquè hi tinc un deure enorme, pesat, que gairebé no suporto. I no hi ha dia que no els sospiri, ni caminar meritós que m’agradi, ni somriure que no els recordi. Que tal volta soc victoriós per aixecar aquest mort i desgraciat cos matí rere matí, que ni els llençols m’atrapen tot i inundar-me entre seva infinitat, no pròpies llàgrimes i perdut timó. Que tinc clar el que espero, el que desitjo, que tinc clar que m’esperen pietosos. Se’m fa eterna l’espera, tal volta m’ho mereixo. Diguem doncs, encara plores immadur el fracàs? Tal volta de debò en porta el teu ser la desgràcia, qui sap, tal volta ets un desgraciat. No coneix-ho el fracàs que porta teu lament, soc incapaç de veure’l, tal volta em tapa tot lo pròsper que et rodeja, tots els que et protegeixen. Pobre desgraciat si ets l’únic que veus teves pròpies llàgrimes. Diguem doncs, goses plorar-li encara a aquesta vida que se té’s donada?

ABForteza