QUI MIRA FORA SOMIA

Un relat de: MariaM
Tenia ganes d’escriure. Se m’acut fer-me una pregunta, o més aviat una reflexió. Què és millor, o pitjor; tenir ganes de menjar i no tenir amb què saciar la fam, o tenir la obligació de menjar i no tenir gana.
Ho he comparat amb l’escriure; tenir-ne ganes i no trobar la idea. Vagarejo, i espero que flueixi, la idea. Contemplo l’entorn; gairebé sense mirar, perquè sóc a casa i sé el que hi ha. Des del matí, però, hi apareixen petits retocs, objectes que he afegit.
Quan contemples l’exterior, i és la natura qui t’agombola ho tens més fàcil, la seva energia et dóna la força. De la saleta on sóc, no puc dir-ne natura morta, no vull, no puc dir-ho perquè no és cert. Cada objecte, cada cadira, la més ínfima cosa no hi és perquè sí; quan contemplo, que no és el mateix que mirar, se’n desprèn l’amor amb que ha estat posat, com hi ha arribat, i la seva presència em parla.
Avui “tocava” guarnir la casa; és un ritual que celebro just uns dies abans de Nadal; quantes contradiccions, tenint en compte que no m’agrada el Nadal, el consumisme, el parafernal del Nadal, i en canvi no m’estic de guarnir i donar escalf al que m’envolta, i ho aconsegueixo. El Pessebre, sobretot, sempre igual, però, cada any diferent.
El primer any de casada, vaig celebrar-lo sola, el Nadal. No hi comptava. La menja fou prou singular, xufles i tramussos. No hi hagué Pessebre convencional, com tampoc no hi hagué brou i carn d’olla. En lloc de palla i pessebre hi havia una creu de pi, d’un pam, tallada a mà per un jove artesà a les portes de Betlem. Reposava damunt d’un llit de molsa i un manyac de grèvol.
Ara tinc branques d’avet, fulles de magnolier i les figures del Pessebre, fetes de fusta d’olivera, també d’aquelles terres, senzill. Nadal; incita a la melangia i, enguany com l’anterior, de fer cas al defora, en perdríem el sentit veritable.
He arribat fins aquí, no en demano disculpes; de debò no volia escriure un relat amb trampa. Si plorem que sigui de riure. Bon Nadal de cada dia.
Qui mira fora somia,
Qui mira dins desperta
C.J. Jung

Comentaris

  • Somiar i despertar.[Ofensiu]
    MariaM | 06-02-2022

    Els dos es complementen somiar i despertar.
    Gràcies, Sr. Garcia, per l'entesa.
    MariaM

  • Per no saber...[Ofensiu]
    MariaM | 06-02-2022

    Sovint m'enrotllo, ho sé, i amb tot, em segueixes!
    Gàcies. Fins aviat.
    MariaM

  • Mirar a fora i mirar a dins[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-01-2022

    És fotut tenir ganes d'escriure i no saber què. Encara que, si hi ha ganes, qualsevol tema pot servir. Voler és poder. I el teu relat n'és un exemple.

  • Somiar i despertar.[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-01-2022

    El pitjor és tenir gana i no tenir menjar, em sembla.
    Aquesta comparació amb l'escriptura és una cosa que tots hem viscut, em sembla.
    Els records sempre són una bona font d'inspiració. No és un relat amb trampa, descriu una situació molt coneguda per qualsevol aficionat a escriure.
    Posats a triar, jo prefereixo somiar; cadascú té les seves dèries.

  • Un descripció molt bonica...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-01-2022 | Valoració: 10

    Un relat, que m'ha impressionat com l'has descrit. Bonica descripció de Nadal, on fas servir el teu tarannà per a fer una història que ressalta la teua idea sobre Nadal.
    M'ha agradat molt.
    I si has passat Nadal, bé, m'alegre.
    Que passes una bona setmana.
    Abraçades.

  • Per no saber...[Ofensiu]
    Prou bé | 16-01-2022

    ... què dir...has escrit un relat bonic, intimista i que diu molt de qui l'ha escrit!

    Quant al teu comentari al meu relat enginyeria, gràcies. Vaig procurar seguir les recomanacions del què ha de ser un microrelat! Jo sempre tinc tendència a allargar molt els escrits!

    El fet és real tret el tema del premi. Va passar a la Patagònia Argentina pels voltants del anys quaranta del segle passat i molts boscos van quedar devastats.
    Amb total cordialitat.