Que mos resta als que nasquérem els quaranta?

Un relat de: ajfuster

Nasquérem dins la fam,
dins la misèria, dins la repressió,
no mos deixaren fer raó,
ni tan sols mos donaren la mà.

Mos negaren moltes coses,
mos feren lluitar,
mos feren plorar,
i no mos donaren noves.

Que mos resta
als que nasquérem els quaranta?

El sexe no mos deixaren,
no mos deixaren la veritat,
no mos deixaren la llibertat,
només canya mos donaren.

Quant joves érem,
mos acusaven d'inexperiència;
mes tard mos tractaren de impotència,
i de costat mos deixaren.

Que mos resta
als que nasquérem els quaranta?

Només mos podíem casar,
si del sexe volíem gaudir,
només el podíem tenir,
si els vells mos deixaven passar.

Només havíem d'estudiar,
lo que mos obligaven,
no hi havia, ni mos deixaven,
moltes coses per explicar.

Que mos resta
als que nasquérem els quaranta?

Fer feina fou la nostre obligació,
sense quimeres assolir,
no les importava poguéssim tenir,
una més noble intenció.

Tot d'una havíem de pagar,
el "montepio" i la cotització,
hi havia d'omplir el sarró,
dels que sabien manar.

Que mos resta
als que nasquérem els quaranta?

Més tard mos utilitzaren,
per les botes netejar,
del oficials i altres,
que també mos manejaren.

Després havíem de repartir,
els diners de nous que volien,
malgrat per nosaltres no han tenien,
o ben bé no han volien tenir.

Que mos resta
als que nasquérem els quaranta?

El "Sindicato Vertical" mos xuclava,
tot lo que podia i més,
i si no cobraven qualque més,
penseu que mos defensava?

Polacos mos deien,
quan mos sentien en català,
vos penseu que algú va pensar,
que la nostra llengua era.?

Que mos resta
als que nasquérem els quaranta?

De Madrid mos enviàvem,
tots els que havien de comandar,
nosaltres no sabíem estudiar,
lo que allà aprengueren.

Els illencs no sabíem,
las coses dirigir,
només podíem sortir,
un xic més que la Dragonera.

Que mos resta
als que nasquérem els quaranta?

Ara s'han tret la raó,
de que si mos arribem a jubilar,
no mos voldran pagar,
més de la meitat del sarró.

Quants de pillos hem mantingut,
amb els nostres guanys,
per que després dels anys,
mos deixin en eixut.

Que mos resta
als que nasquérem els quaranta?

Males velleses mos esperen,
no sabem si serà millor,
oblidar qualsevol raó,
i agafar les adreçares?

Tanmateix a molts pocs importem,
no les donem la satisfacció,
de que damunt pensin fan un favor,
i que de nosaltres gratificació esperen.

Que mos resta
als que nasquérem els quaranta?

Comentaris

  • montserrat tafalla rigol | 21-04-2010 | Valoració: 10

    i per qué ets home, perque . . . quantes dones no han esdevingut frìgides conceptuals per culpa de l'educació imposada?

  • El meu més gran respecte a les teves paraules...[Ofensiu]

    ... i sisplau, tothom sap el que vols dir amb "mos" i et ben juro que amb "ens" la ràbia i la frustració que traspúa aquest bell poema no ens arribarien amb tanta força i veritat.
    Amb aquest "mos" estàs parlant per tots ets alots i alotes de ses illes (i perdona que jo, Català de Barcelona, tingui els nassos de destroçar per un moment la vostra bella parla salada per a referir-me a vosaltres; amb tot el carinyo i la emoció de la que sóc capaç, això si) amb una verdadera manera de parlar que et surt de dins, feta de la veritat més crua i que, de nomès llegir-la, cou com alcohol a la ferida: per tant, cura.
    Amb aquesta poesia no sols et despulles tu, sinó que despulles a tota a una generació frustrada, a tot un poble, a tot un patiment irrepetible, d'un moment ple de tristeses evidents i d'altres molt més subtils però que anaven xopant l'ànima de tots els que ho vivien (botxins i víctimes) sense que ningú ens n'adonèssim.
    Jo, nomès vaig tastar els darrers anys i aquell va morir quan jo tenia dotze anys però va ser prou per adonar-me de moltes coses: vaig estar a un internat de capellans dels 6 als 11 anys i allò no era cosa de broma tampoc i encara guardo un llibre de "Ciències socials" a on queda molt clar que Català, Gallec i Basc (si, si, fins i tot el basc!!) eren dialectes del cstellá; curiositats folclóriques... però la generació de postguerra la vàreu passar molt, però que molt puta, realment...
    El teu testimoni val molt més que el seu pes en or.
    Moltes gràcies. Tens el meu més sincer respecte i admiració.

  • Jo també dic mos[Ofensiu]
    Bufanuvols | 25-11-2006

    No sé què dir... No he viscut allò que contes, però pense que ara no s'aprecia el que es té. He llegit la biografia: a la meua terra es perd la llengua i ningú fa res.

    Bufanuvols

  • Excuses[Ofensiu]
    ajfuster | 24-10-2006

    Tenc que demanar disculpes a totes les persones que han llegit la meva poesia. Reconeix que he comés un falta gramatical important, he utilitzat la paraula "mos" en lloc de "ens", per raó de la meva ignorància.

    En el parlar quotidià a les Illes Balears tenim aquest so incorporat a la nostre fonètica i al vaig emplear i el corrector ortogràfic no va protestar; lògicament, ja que el mot mos correspon a una paraula amb un significat totalment diferent a allò que nosaltres utilitzam cada dia.

    A més de les disculpes a totes les persones que han llegit la meva poesia i el meu agraïment per la seva tolerància, l'única excusa que tenc es que això es la conseqüència de que en la meva infantessa no m'ensenyassin a escriure la meva llengua.

    Artur J. Fuster (octubre 2006)

  • Saps què ens queda?[Ofensiu]
    Lavínia | 23-01-2006 | Valoració: 10

    Doncs, l'orgull de voler-ho canviar tot, la ideologia que ens van deixar els nostres pares, la rebel·lia que, encara que ens hem fet grans, doncs no ha mort i les ganes de dir coses ben dites que, com tu has fet, no han mort i. A més els has d'omplert de nervi, de reivindicació i, també de futur perquè tot això encara dura.

    Què ens queda als que nasquérem als quaranta?

    VIURE!!! i no morir amb el cap cot!!

    Endavant, ajfuster!! No t'havia llegit i he vist que m'ha agradat el que hi dius.

    Lavínia

  • Company ajfuster, [Ofensiu]
    Màndalf | 25-09-2005 | Valoració: 9

    m'han agradat els teus versos. Uns versos de ràbia i desesperació, mirant cap enrere amb ira. Cal respondre la teva pregunta? Crec que no. No tindríem espai. Perquè segur que et queden moltes coses per fer i que abans eren impensables. P.e. veig que tens 15 relats publicats aqui. Ho podies fer als anys 40, 50, 60, 70,...? Segueix escrivint, t'anirem llegint i t'anirem contestant. Mirant endavant amb ganes. Com dius en un dels teus versos, no hem de perdre mai l'esperança. Salut i força.

  • Us queden els millors anys de la vida!!![Ofensiu]
    L'escriptor mediocre | 05-07-2005 | Valoració: 10

    Els millors anys!! Comparats amb el que expliques al poema, ara queden els millors anys! Mai s'ha de perdre l'esperança. Això és el que ells volen, però em d'intentar evitar que ho aconsegueixin.
    Arriben nous temps, nomès ideologies i formes d'aconseguir el que es vol...llavors per què després de tant esperar i de tants que han mort en la lluita em d'aturar-nos i dir que fins aquí em arribat? No us mereixieu el que us van fer, ni ens mereixem el que volen que fem, per tant, això és l'inici d'una cosa molt important... Cal reflexionar-hi, no?
    No t'aturis
    Juseph

  • A tot estirar, 20, 30 anys encara ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 22-06-2005 | Valoració: 10

    Sembla que no a tothom li agraden les fotos, sobretot aquelles en que no saps, ni qui surt, ni el paissatge de fons, oi ?
    M'ha semblat trist.
    Aquells temps, passaven aquestes coses, i abans i desprès d'altres, o potser les mateixes indefinidament com diu el Cohelet ?
    Espero que la resta del temps que -teoricament - us queda als dels quaranta, trobis més motius per a l'optimisme.
    Salutacions cordials !!!!!
    mora.a@guimera.info

  • No tot es va perdre.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 09-06-2005


    T'expliques molt bé, però penso que només expliques les coses que no et van agradar d'aquella època, que van ser, tens raó, moltes.

    Però tú vas passar per l'adolescència i la joventut i vas estimar i estic segur que molt.

    És clar que no ens donaven cap facilitat l'ambient que controlaven els Governadors Civils i els Bisbes.

    Però tú vas tocar cuixa o te la vas deixar tocar (No sé si ets home o dona) i la fantasia que en aquells moments es feia gran en la teva imaginació et donava una satisfacció que no saben aconsseguir tota aquesta joventut d'avui, que tan els fa fotre un polvo com prendre's una Coca Cola.

    Una escriptora americana, premi Nobel, venia a Espanya amb la obssesió de menjar taronjes.

    En prenia per esmorzar, per dinar i per sopar.
    I un dia, a mig menjar-se' una, va quedar-se pensativa i, mirant-se l'altra meitat que encara li quedava, va comentar: "Llàstima que no sigui pecat"

    Jo, pensant en mi mateix, penso que vaig fer molts pecats, amb una barreja de remordiment i gust i et dic que penso que amb aquelles sensacions he gaudit més que els d'ara quan fan els jocs sexuals més complicats.

    SANTANDREU3

  • M´has fet recordar.[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 23-05-2005 | Valoració: 10

    Felicitats, saber dir les coses i fer-ho amb rima et mostres com un artista. Avui en dia les poesies són fàcils de fer, una prosa una mica escaient i ja són feliços. Saber fer rimar el que vols dir és condició dels escollits.
    Sé que a molts no els agradarà el meu comentari, però tots seran dels que no són capaços de saber expressar i fer rimar els seus sentiments.
    (orchid)

  • A Xisca Riera[Ofensiu]
    ajfuster | 19-02-2005

    Si, també soc de Mallorca. Aquesta Mallorca plena de ciment, asfalt, ports esportius,... que deixarem als nostros nets.

    Gracies per el teu comentari.

  • Doncs, moltíssima cosa...[Ofensiu]
    Lavínia | 25-01-2005

    veuràs: a) preservar la memòria b) saber valorar el que tenim ara i no s'ha tingut abans c) ensenyar-ho a fer (a valorar, vulldir!) i això és molt difícil d) Sobretot, sobretooot VIURE!!!

    M'ha agradat molt el que dius.

  • VOS RESTA...[Ofensiu]
    Capdelin | 17-12-2004 | Valoració: 9

    com a mínim... quaranta més!!! ( je je je ), però molt millors que aquells passats!!!

  • Boníssimmmmmm!![Ofensiu]
    obiwan | 05-11-2004 | Valoració: 9

    Que mos resta
    de dir devant tan bon relat
    que mos resta
    de dir en front tanta veritat
    que mos resta
    de dir baix tanta lluentor
    que mos resta
    que mos agrada
    que mos aclapara
    que mos dona tanta tristor.

  • final del missatge per en ajfuster[Ofensiu]
    Capjo | 11-10-2004

    part de les nostres vides.
    Endevant ajfuster no deixis d'escriure!

    Una forta abraçada,
    Capjo

  • No sé que ens resta als que nasquérem els 40...[Ofensiu]
    Capjo | 11-10-2004 | Valoració: 8

    No sé que ens resta als que nasquérem els qquanta ajfuster, però sí que et puc dir que el teu poema m'ha agradat molt i que em sento plenament identificada en tot el que dius desde principi fins el final
    Deixam'n posar un bri d'esperança....
    Citan les paraules del nostre estimat Marti Pol,
    cantades magistralment pel també molt estimat Lluís Llach:
    "Convertirem el vell dolor en amor i el llegarem solemnes a la història"
    En serem capaços? Jo crec que sí!
    Llegat per els qui i tot alló que més estimem.
    També una botifarra ben grossa per a tots els malparitsque han arruïnat en bona

  • m'agrada la teva forma de escriure[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 29-08-2004 | Valoració: 9


    Jo també som dels 40 i busques, tens tota la raó, però també et vull dir que m'agrada la teva forma d'escriure, és com fer gloses .. i jo som glosadora ..

    Aurora ( Conxa Forteza )

Valoració mitja: 9.23

l´Autor

Foto de perfil de ajfuster

ajfuster

24 Relats

56 Comentaris

34303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
En dic Artur Josep Fuster i Nicolau i vaig naixé l'any 1941 a la Ciutat de Mallorca, avui anomenada Palma. Vaig estudiar lo que els altres volgueren i als setze anys vaig entrar a fer feina de "botones" al Banesto. Al mateix temps, i això per que jo volia, anava per Radio Popular a fer qualque programat, però allà era pecat parlar el català, fins i tot quant una al·lota vengué a dir la poesia de Mossèn Costa i Llobera, El pi de Formentor, els subordinats d'en Fraga ens posaren una multa. Només ens donaren permís per a les Rondaies Mallorquines, manco mal.

L'any 1970, per que també jo vaig voler, vaig començar la carrera de Medicina, i des de 1977 l'estic exercint. Estic esperant la jubilació, mal grat aquí i avui no en té res de "jubilo", mes be de penitència, observant lo que mos envolta i no pareix pas sigui lo que seria mes desitjable.

Si voleu res meu, podeu fer-ho a: ajfuster@gmail.com