Cercador


Llista categories

No te miro i te veig.....

Un relat de: ajfuster

No te miro i te veig,
no ets aquí i te sent,
estàs dins el pensament,
com si fossis aquí.

Cada paraula, cada fet,
sense donar-me, et cerca,
tinc la ment en gresca,
com si estiguessis present.

No puc fer res sense pensar,
si lo fet seria del teu agrado,
fins i tot ballaria un "parado",
si venguessis a la vora estar.

Mai havia estat tan absorbit,
per una quimera vertadera,
es com si fos la darrera,
i, ja, després vingués la nit.

Però poc me importa,
tinc oberta la il·lusió,
no hi ha cap fogueró,
amb la flama tan forta.

I no hi ha bombers,
que puguin amb aquest foc,
només, pot ser, hi ha lloc,
per créixer més i més.

Es un foc que crema,
però ho fa sense consumir,
per ventura fa assolir,
una esperança més ferma.

Al fons, es un gran goig,
sentir-ho tot així,
si no trobem el camí,
no serà per no veure el foc.

Comentaris

Afegir comentari
  • sensa el mateix.................[Ofensiu]
    Cererols | 27-06-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, parles d'aquesta persona com si no hi fos o fos molt llunyana. Es un poema en que molta gent si pot sentir reflectit i la pot ajudar, com a mi que m'ha ajudat a entende altres coses. Mha agradat molt la manera de com has explicat el que sents.

  • :)[Ofensiu]
    Yuna | 23-02-2006

    Crec que és un relat preciós, com dedicat a algú que ja no és aquí... amb una certa alegria per acceptar les coses com són, no sé, se'm fa molt proper el teu relat !

    Gràcies!

l´Autor

Foto de perfil de ajfuster

ajfuster

24 Relats

56 Comentaris

34356 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Afegir a preferits
Biografia:
En dic Artur Josep Fuster i Nicolau i vaig naixé l'any 1941 a la Ciutat de Mallorca, avui anomenada Palma. Vaig estudiar lo que els altres volgueren i als setze anys vaig entrar a fer feina de "botones" al Banesto. Al mateix temps, i això per que jo volia, anava per Radio Popular a fer qualque programat, però allà era pecat parlar el català, fins i tot quant una al·lota vengué a dir la poesia de Mossèn Costa i Llobera, El pi de Formentor, els subordinats d'en Fraga ens posaren una multa. Només ens donaren permís per a les Rondaies Mallorquines, manco mal.

L'any 1970, per que també jo vaig voler, vaig començar la carrera de Medicina, i des de 1977 l'estic exercint. Estic esperant la jubilació, mal grat aquí i avui no en té res de "jubilo", mes be de penitència, observant lo que mos envolta i no pareix pas sigui lo que seria mes desitjable.

Si voleu res meu, podeu fer-ho a: ajfuster@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >