Això s'acaba (V)

Per acabar-ho de complica tot, la meva filla major, me va dir que no volia que ves els seus fills, els meus nets. No vaig poder aconseguir saber el motiu. Me vaig cansar tant de demanar i suplicar, per llevant i per ponent, .... ja no sabia lo que podia fer. Aleshores vaig conèixer que a Catalunya s'hi havia produït una sentencia a favor dels avis reconeixen el dret a veure els seus nets......
Me va faltar temps per cercar informació de tal esdeveniment i quant vaig tenir totes les dades, vaig anar a parlar amb l'advocat, i varem plantejar l'actuació. L'advocat també m'insistí ferm damunt la possible causa de l'actitud de la meva filla, i ambdós varem cerca dins els meus records, sense trobar-hi justificació. Me va proposar emprar la possibilitat d'utilitzar l'anomenada jurisdicció voluntari per evitar-me les despeses de advocat i procurador i així heu varem preparà.
Quant varen anunciar la vista, el meu misser me va advertir que me preparàs que seria mol dur i violent. Jo no vaig veure per on podia anar allò de la violència. Be, ens seguérem davant el jutge i va començar un dels suplicis mes grans que he passat durant la meva vida.
Sa primera pregunta va esser quants de dies m'engatava cada mes ......... jo, me vaig sorprendre, perquè jo no havia begut mai mes del compte ....... desprès si anava de prostitutes,...... si vaig intentar violar la meva filla major una vegada que m'havien operat d'un braç..... si deixava sa feina i tractava malament al malalts ........ si prenia droga ....... si m'havien expedientat per un assajament sexual ......jo estava desconcertat i vaig sortir plorant de l' interrogatori
L'advocat i la meva filla petita m'esperaven a fora, el misser me recordar que ja m'heu havia advertit i la meva filla me va recordar que quant me feren l'operació vaig dormir amb ella, perquè la meva dona no volgué dormir amb jo per no fer-me mal a la ferida (això me digué)...
Be, el jutge resolgué que m'entrevistessin dos psicòlegs forenses, per tal de donar la seva valoració de la meva personalitat. Manco mal, aquells professionals me varen sotmetre a una entrevista que durà dues hores i me feren un parell de tests per valorar como era jo.
A la fi, vaig obtenir una sentencia favorable, però els obstacles arribaren quant aquesta s'havia de fer efectiva. Mai els nins eren allà on havien d'esser quant jo els d'havia de veure. Vaig arriba a anar-hi amb dues hores de antelació i una vegada els vaig torbar que sen anaven por no ésser-hi al moment de poder recollir-los.....
No me va quedar mes remei que recorre un'altre vegada al jutjat per demanar el compliment de la sentència . L'excusa de que aquella esta recorreguda va fer que m'hagués que esperar que l'Audiència Provincial es pronuncies damunt el cas.
Nova espera.... al final l'Audiència també va fallar a favor meu, i no va quedar més remei que se complissin les conseqüències legals del plet. I varen començar a veure-nos una vegada cada mes. Els primers encontres varen esser molt freds, i varen suposar un autèntic exercici d'autocontrol per la meva part per que fossin lo mes dolços possible. Desprès d'uns quants mesos la qüestió va anar rullant poc a poc Només hi va haver una cosa que no vaig aconseguir a cap moment....... me anomenaven per el meu nom, però mai me varen dir "padrí". Això me va fer sofrir molt, però ho vaig acceptar per tal de no crear cap motiu de fricció.
Aquestes visites varen anar-se produint amb regularitat fins aquest any passat, el 2009, que de cop i volta, el mes de Juny va esser la darrera vegada que els vaig veure. Com que per Juliol solien anar-se de vacances i jo ja m'havia acostumat, no me va sorprendre, i vaig esperar. El mes d'Agost tampoc donaren senyals de vida, be. Vaig saber per coneguts que aquets darrers mesos havia mort el pare del marit de la meva filla, i vai decidir mantenir la prudència. A finals de Setembre vaig rebre una trucada de telèfon del pare dels nins en la que m'anunciava haver-se anat a viure a la Península, sense voler-me dir a on, i que si qualque dia venien a les Illes m'avisarien per tal de tenir una trobada, ........ vai romandre sense polsos, mai ho hagués imaginat i manco quant me va explicar que havien partit el mes de març. Per que jo no me adones havien aprofitat vingudes per traslladar les restes del mobiliari per tenir la trobada i que jo no m'ensumes res.
No vaig saber res, però com que la meva filla es psicòloga m'han vaig enterar que havia demanat la baixa al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Balears, i l'alta al Col·legi de Castella -La Manxa. Per altre banda vaig esbrinar que hi havia sospites de que haguessin anat a viure a Ciutat Real.
El meu advocat va tenir coneixement dels fets, i me recordar que la sentencia de l'Audiència els obligava a comunicar-me un canvi de domicili....... si volia que fes qualque actuació. Jo, ja no estic per això, i l'hi vaig que heu deixes ..........
Ara tinc altres coses amb que pensar........ i altres problemes que resoldre.
(seguirà.....)