Això s'acaba (fi)

Ha arribat el final.

Jo sabia que això havia de treure el cap por qualque costat, lo que no sabia era per on.
El cranc mes horrorós, ja ha donat la cara, i ara ja se que tot segueix la costa per avall. No se el moment exacte que m'aniré, però lo que si se es que no serà gaire tard.

Ja es ben vera que lo que perllonga la vida es la felicitat, i lo que acaba amb ella es la decepció y el malestar. A mi m'ha passat qualque cosa semblant a la Ciutat de Mallorca, a on cauen totes les icones de la seva identitat per arribar a un punt que no la reconeixerà ningú.

Hem tingut quatre batles (alcaldes) que han volgut deixar la seva empremta inborrable per que del seu pas per la Ciutat de Mallorca no se oblides ningú. El que mes relleu ha tingut, va esser l'eliminació de la geografia ciutadana el pont del tren que havia construït amb una visió avançada al seu temps l'arquitecte D. Gaspar Bennaser.

Be, com deia, m'ha tocat sofrir i acabar el meus dies gracies al fracàs de la meva professió, que no ha estat capaç de resoldre el repte més gran que ha tingut al segle XX, ajudada per la manca de visió dels nostre politics, de aquests que viuen damunt les nostre espatlles. No sabem lo que se sap damunt aquesta terrible lacra, entre altres coses per que els que heu saben lo que volen es guanyar doblers damunt els esforços de l' humanitat i no pas damunt las solucions que poden donar a la població. I, tanmateix, fins que se pugui veure lo que poden treure no donaran el braç a torsa i farà públic lo que se coneix.

Entre tant, les famílies seguiran sofrint per els seus pares, els seus avis, el seus fills ..... no pas per la mort, sinó més per l' ignorància de lo que vendrà, per la falta de consciencia de per que es sofreix així.... Però no passeu ànsia: la carretera s'hen dur mes nombre de víctimes i ningú es preocupa per les xifres, ni per les causes que fan que es produeixin els desastres .....

I la veritat es que tampoc hi ha facilitat per que surtin les paraules, per poder dir o expressar totes les coses que volen sortir, i es que hi falta l' il·lusió que ho faria possible.

Ha arribat la fi, i només resta desitjar que allò que no coneixem sigui bo per tots nosaltres.